Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

 Les algues verdes: què són i per què són bones? ☝ “Si us interessen les algues marines, descobrireu que les verdes són una excel·lent opció per començar.” Cabells de mar, mata petitona Les algues verdes són un dels aliments marins més nutritius, i són, probablement, les més fàcils de trobar arreu de tots els països amb litoral marí. Moltes persones es pregunten  què són exactament les algues verdes  o  per què són bones per a la salut . Doncs bé, aquests tipus d'algues destaquen per la seva alta proporció en  clorofil·la , un pigment verd essencial que permet a les plantes i algues  captar la llum del sol i transformar-la en energia  mitjançant la fotosíntesi. Gràcies a aquest procés, les algues  alliberen oxigen  i  produeixen matèria orgànica  que sustenta la vida marina. Beneficis de la clorofil·la  de les algues verdes Enciam de mar La  clorofil·la  de les algues verdes té  poder antioxidant i depuratiu...

Les algues són un tresor amagat sota les onades: nutritives, versàtils i plenes de vida. Descobreix per què aquest super-aliment pot transformar la nostra dieta. Alga "dulse" agafada a les roques. En marea baixa queda al descobert.  Quan parlem de plantes silvestres, sempre pensem en les que creixen a terra ferma, sigui perquè les veiem a diari, perquè les toquem, les trepitgem i formen part de la vida quotidiana, encara que no les coneguem ni sapiguem com es diuen. Segurament és per tot això que les algues, les “plantes del mar”, no les tenim presents, ni les coneixem, ni les veiem, ni són un aliment habitual, llevat de comptades excepcions en algunes cultures, com ara la japonesa. El cert és que les algues són la gran reserva d’aliments del planeta. Tenint en compte que hi ha més superfície de mar que de terra, és fàcil endevinar que hi ha més algues que plantes terrestres. Un tresor amagat sota les onades Típic paisatge de marea baixa. Al fons el mar i en primer ...

El codony és semblant a la pera i/o a la poma i desprén una olor intensa. Sempre m'ha cridat l'atenció el codony , aquesta fruita de forma irregular, d'aspecte abonyegat, que contrasta amb la resta de fruits rodons i de superfície llisa i fina. Però aquesta és la gràcia del  codony  ( Cydonia oblonga ): la seva estètica asimètrica, de pell rugosa i aspre, sovint amb una mica de borra, com de vellut. I sobretot, aquesta olor tan intensa i agradable, que es percep només entrar a la cuina. La meva mare encara conservava el costum de posar codonys a l'armari per perfumar la roba. De fet, el codonyer és un arbre que es cultiva en tot l'arc del Mediterrani, des de temps antics. Es creu que té els seus orígens  als països caucàsics. A Catalunya, el trobem en zones de l'interior i pràcticament fins al pre-Pirineu, ja que és un arbre molt resistent, que suporta molt bé els freds. El seu nom científic Cydonia oblonga  prové de l'antiga ciutat grega de Cidó i l'ep...

Us desitgem unes Bones Festes nadalenques, amb el deisg posant en que el 2024  podrem tenir un any de pluja que ens porti una natura ufanosa i així gaudir de moltes plantes i flors silvestres. Pau, amor, consciència i flors 💓

Novembre: Els aranyoners ( Prunus spinosa ) ja han perdut quasi tota la fulla. Els fruits, les petites prunes negres de la mida d'una oliva, encara són a l'arbre. És el moment de collir-les perquÈ ja són toves. La collita d'enguany en molts indrets ha estat minsa o inexistent, per la sequera.  L'aranyó és un dels diversos  fruits negres silvestres  que podem trobar en els nostres boscos. Aquests concretament, els hem trobat al pre-Pirineu.  Amb els aranyons podem fer el patxaran. Teniu la recepta i més info sobre aquest fruit silvestre en  aquesta altra pàgina , del mateix blog.

  La Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades Un esdeveniment únic per (re)descobrir què són i per a què serveixen les plantes oblidades. Un esdeveniment únic, perquè construir un model de producció i consum d’aliments més sostenible és tant possible com imprescindible. El proper 7 d'octubre, a Igualada més informació a  Eixarcolant No us la perdeu¡¡¡

Planta jove: roseta bassal d' Achillea La planta denominada Milfulles (Achillea millefolium) és molt habitual en els prats de muntanya: pastures, marges i llindars de bosc, tot i que també la podem trobar en latituds més baixes.  Es una planta herbàcia resistent al fred i a la calor, però no és una planta de secà. Requereix climes frescals i temperats, sòls drenats i un punt d’humitat. La podem cultivar també al jardí i es reprodueix ràpidament, a través de les seves arrels,  arribant a formar espesses colònies.  La morfologia de la planta és una roseta bassal de fulles allargades i completament segmentades. Amb aparença de tenir multitud de fulles minúscules o "mil fulles".  A la primavera i estiu, treu una tija llarga, amb fulles alternes, que pot superar els 80-100 cm segons tipus de sòl. Al capdamunt presenta els capítols de flors blanques, menudes, de 5 pètals,   agrupades en forma de corimbe. El gènere de les Achillea té diverses varietats repartides...