 |
| El codony és semblant a la pera i/o a la poma i desprén una olor intensa. |
De fet, el codonyer és un arbre que es cultiva en tot l'arc del Mediterrani, des de temps antics. Es creu que té els seus orígens als països caucàsics. A Catalunya, el trobem en zones de l'interior i pràcticament fins al pre-Pirineu, ja que és un arbre molt resistent, que suporta molt bé els freds.
El seu nom científic Cydonia oblonga prové de l'antiga ciutat grega de Cidó i l'epítet, recorda la seva forma irregular i en algunes varietats, allargada.
El codonyer no és pròpiament una planta silvestre, sinó que trobem plantacions agrícoles de codonys que després es venen en el mercat. Ara be, donat que és una fruita conreada des de l'antiguitat, en podem trobar exemplars en nombrosos terrenys abandonats o antics horts. Solen presentar una forma descuidada i arbustiva, i sovint, són de varietats molt diverses i de bona qualitat. És a dir, que podem parlar de codonys cultivats, però també de codonys silvestres.
 |
El contrast de l'arbre: Primavera, quan treu la flor. Tardor-hivern, amb els fruits a terra, i sense fulles. En aquest cas és un codonyer abandonat i assilvestrat. |
Propietats del codony
Per la seva textura dura i sabor acidulat és una fruita considerada astringent, per això no se'n pot abusar i sempre és millor menjar-lo cuit. També té propietats digestives. És ric en vitamines A, B, PP i C. Conté Calci, Fòsfor, Magnesi, Potasi, Sodi, Ferro, ... Conté un 7% de sucre, pectina i tanins. Les llavors contenen més d'un 20% de mucílag. Per això es pot utilitzar per espessir les mateixes confitures.
Consum dels codonys
Donat que és un arbre força abundant, el codony forma part del receptari tradicional català i en trobem diferents preparats. El fruit es pot consumir cru, però és molt aspre i dur. El millor és menjar-lo cuit. Tot i que algunes varietats, com les anomenades popularment codony-poma, són una mica més toves i suaus al paladar.
Amb els codonys podem fer melmelada, compota, licors i sobretot, el cèlebre codonyat (membrillo), segurament el producte més conegut del codony. Una manera dolça i bona d'acompanyar el codonyat és maridant-lo amb formatges, tous i forts, unes torrades o galetes i ratafia.
 |
| Codonyat, aquest amb flor de fonoll. |
La vetlla de Nadal, es celebra la Fia-Faia a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) i és tradició, al final de la festa, convidar els assistents a tastar torrades sucades amb allioli de codony.
El codony també forma part d'un altre preparat tradicional: l'arrop, elaborat bàsicament amb fruits de tardor bullits amb most. Pel seu aroma i sabor acidulat, el codony és un bon ingredient per elaborar licors.
☝Idees útils:
- Pelar els codonys amb un pelador de patates. És ràpid i pràctic.
- Si quan es cullen es deixen 4-5 dies en repòs, costa menys de tallar-los.
- Quan són molt madurs -i si pot ser madurats a l'arbre fins a Nadal-, es poden menjar en cru.
Les meves receptes més habituals
El codonyat
 |
| Codonyat clàssic |
- Un quilo de codonys
- 500 g de sucre
- Una llimona
Netegem be els codonys, perquè no els pelarem. Si tenen la pell com de vellut, la raspallem una mica. Els partim a bocins, tots de mida regular perquè així es cuinaran millor. Els posem en una cassola, barrejats amb el sucre i una mica de pell de llimona (no posar-hi aigua!).
Ho deixem al foc baix i sempre tapat. Amb la calor es sucre es fondrà (compte que no s'agafi!) i el fruit desprén la seva aigua. Remenar sovint fins que arrenqui el bull.
Quan vegeu que el codony ja "neda" dins de l'olla, destapem i deixem coure uns 50-60 minuts, fins que casi s'hagi begut el suc i tingui color coure fosc. Aleshores ho triturem tot i veureu que la pasta resultant es desenganxa de l'olla. Codonyat fet! Només cal repartir-lo en recipients i deixar-lo refredar. Després, guardeu-lo a la nevera.
☝Idees útils:
- Si en feu molta quantitat, el podeu guardar congelat i així teniu codonyat per tot l'any.
- Si voleu experimentar, hi podeu posar aromàtiques amb prudència, per ressaltar els gustos: el gerani d'olor, flor de fonoll, espígol, ...
El torró de codony
Ingredients:
- els mateixos que el codonyat anterior
250 g. de nous
Les nous caramelitzades li donen
un toc cruixent- Mel
Procedim a elaborar un codonyat, com el de la recepta anterior. Mentre es cou, trossegem les nous, mirant que no quedin senceres del tot, però tampoc esmicolades. Les torrem a la paella amb 1 o 2 cullerades de mel.
Les estenem en un motlle pla, rectangular, en forma de torró. Quan el codonyat estigui cuit, l'aboquem damunt les nous, premem be i ja està.
Per tal que quedi una mica dur, caldria que estés en fred durant almenys una setmana, així acaba de perdre l'aigua i es talla "com un torró".
L'allioli de codony
 |
| Deia ma mare que la maionesa ben feta sempre ha de "fer niu". Això vol dir que emulsiona be... |
- Un codony
- Un gra d'all
- Oli d'oliva verge
- Sal
Pelem el codony amb el pelador. El fem a bocins i el bullim durant uns 20 minuts. L'escorrem i el deixem refredar.
Mentrestant, en un morter clàssic piquem l'all, ben pastat, amb un pessic de sal. En un plat aixafem el codony, fins que quedi com puré. L'afegim al morter, barregem una mica i setrill a la ma, anem tirant oli i remenant a poc a poc i suaument, sempre en el mateix sentit.
La barreja ha d'emulsionar i, com deia la meva mare, "fer niu". Arribats al niu, significa que està ben lligada. Aleshores, anem lligant fins que ja en tinguem prou. Abans però, tastar per rectificar de sal.
Compota de codony i poma
Ingredients:
- 750 g. de codony
250 g. de poma
Compota de codony amb nata i galeta de garrofa - 500 g. de sucre
- Una llimona
- Canyella (optatiu)
Netegem be els codonys (no cal pelar-los) i els fem a trossos. En canvi, les pomes si que les pelarem, i també les tallem. Ho posem en una olla amb una mica de pell de llimona, hi afegim aigua, just per cobrir la fruita. Ho deixem coure uns 20 minuts.
Ho traiem, colem el suc i triturem els fruits amb el passapurés o amb una opció automàtica suau. Seguidament ho pesem per afegir-hi la meitat del seu pes en sucre. Es posa de nou al foc uns 10 minuts, fins que el sucre es fongui i la compota tingui la consistència correcte.
Si cal podem afegir el suc de coure. També podem guardar els pinyols del codony i la poma, i ficar-los dins d'una bosetta a l'olla. Deixaran anar mucílag i ferà més compacte la confitura.
Quan estigui fred ho posem en pots de vidre i si volem guardar-los caldrà estarilitzar-los al bany maria.
Una mica d'història
El codony té diferents mètodes d'aprofitament, segons les èpoques i els països. Si ens remontem al llibre de cuina més antic de casa nostra, el Sent Soví, curiosament no esmenta el codony. Però si que el trobem citat en el Llibre del Coch (Barcelona, 1520), en una recepta (capítol 107) que barreja el codony, ametlles, caldo, ous i un pilot d'espècies, per obtenir un Bon codonyat (no queda clar quina és la textura final).
 |
| Codonys madurs, acabats de collir per Nadal. L'arbre al fons, amb la fulla groguejant |
La tradició de consumir codony ve de lluny, com podem comprovar en el llibre d'Apici: L'art de la cuina. Alli trobem el codony com espessidor de salses, o com ingrediet vegetal per acompanyar plats de caça.
Com a curiositats, en el sud d'Itàlia practiquen una tècnica de cocció dels codonys que consisteix en coure'ls colgats sota de cendra.
A Turquia mengen una varietat de codony gran i sucós, amanit amb sal i llimona.
En alguns països mediterranis, de cultura àrab, els tallen prims i els assequen per guardar-los així.
A Xipre elaboren una mena de codonyat perfumat amb una varietat de gerani aromàtic.
Dins de l'antiga tradició farmacèutica del segle XIX, trobem l'anomenat Jarabe de membrillos compuesto, que s'elaborava amb suc de codony, canyella, clau i gingebre, tot cuit amb vi dolç i sucre, i que es prenia com astringent i estomacal.
Folklore
Que el codony és un fruit amb tradició històrica ho cerrtifica el folklore. En el Pallars i a l'interior de les comarques de Tarragona, tenen un joc de paraules que reproduim aquí, extretes del llibre Botànica popular catalana, de Cels Gomis.
La tia Maria, de genollons,
collia codonys;
de genollons, codonys collia
la tia Maria.
El codonyer floreix a final de primavera, i en aquest aforisme trobem recollit aquest fet:
Quan la codonyera
floreix i madura,
el dia i la nit
són d'una mesura.
 |
| Tot i ser un fruit bo, que té moltes aplicacionss i que es pot conservar prou be, és poc apreciat. Sovint trobem codonyers on els fruits es malmeten i tanmateix són ben bons. |
