L'esbarzer: dolor i dolçor

L'esbarzer és una planta odiada perquè creix ufanosament, envaint el terreny  amb les seves grans rames arquejades i plenes de punxes. El trobem en tots els llocs oblidats, es fa l'amo dels camins no transitats, impedint-ne el pas,  envaeix les zones de conreu abandonades, marges, zones rocoses i llindars dels boscos. 

Esbarzer florit

Qui no s'ha esgarrinxat mai amb un esbarzer i se li han clavat les seves punxes...? Ara be, tot el dolor que produeix la punxada de l'esbarzer,  la planta el compensa a final d'estiu amb la dolçor dels seus fruits: les Móres, un fruit arrodonit, compost de nombroses petites drupes negres, que contenen suc i un diminut pinyol. La mida  de les móres varia molt segons l'indret on creix l'esbarzer. Hi té a veure el grau d'humitat i si l'esbarzer ha tingut aigua o no. Quan la planta no ha petit secada, les móres poden arribar a ser de la mida d'una cirera. El cert és que com més aigua té, més suc trobem a les drupes.

L'esbarzer (Rubus fruticosus) pertany a la família de les Rosàcies i n'hi ha diverses espècies i subespècies, totes comestibles i moltes d'elles tan similars que gairebé no es distingeixen unes d'altres. 

Mores

La móra és un fruit altament nutritiu, conté  vitamines del grup B, potassi, magnesi,  calci, ferro, coure i magnesi, però el principal component a destacar és la vitamina C (35 mg. per 100 gr. de polpa). Fixeu-vos que la natura ens proporciona ara, just a final d'estiu, aquest apreciat fruit per tal d'enfortir el nostre cos de cara als possibles refredats de l'hivern ¡¡¡

També podem consumir les fulles com a planta medicinal, perquè són bactericides, antidiarreiques i diürètiques, i també tenen vitamina C,  tant fresques com seques.

Anar a collir móres és una activitat per fer en grup, és un pretext per fer una excursió, cistell en mà,  a la vora del riu o per camins poc transitats i ombrívols. Compte amb les punxades, va be sempre portar unes tisores per tallar les rames que fan nosa,  però sempre acabem amb algunes esgarrinxades ¡¡¡

Com consumir-les?

Com que fresques no ens les podem menjar totes, les podem congelar, dins de pots de vidre. Així les podem usar a l'hivern,  quan volem fer un pastís o per decorar un gelat.

També en podem fer confitura. Només cal tenir present que el seu pinyolet pot ser molest. En aquest cas, vegeu en el receptari com procedir per eliminar el pinyol i obtenir una confitura finíssima només amb la polpa  i el suc. Segur que després d'haver-la tastada, ens mirarem els esbarzers amb uns altres ulls. 

Podeu trobar més informació interessant a: http://www.botanical-online.com/zarzamoraspropiedadesalimentarias.htm