La passada temporada vaig descobrir un indret on creixia el Phisalis (Phisalis alkekenji), enguany hi he tornat i estic fent unes bones collites. Els Phisalis serveixen per acompanyar amanides, postres, pastissos, ... es mengen crus i donen vitalitat i color als plats, apart de nodrir el cos.
Però l'altra dia em vaig atrevir a fer-ne confitura. El procés és laboriós, com gairebé totes les fruites salvatges, però el resultat, fabulós. El procediment: "desembolicar" tots els fruits, posar-los a bullir amb sucre i després, passar.los pel xinés, per treure'ls el pinyol. La recepta és la mateixa fórmula que la recepta de la confitura de mores del Receptari. El resultat és molt original, molt bo.
D'entre les múltiples virtuts d'aquesta planta, concretament del fruit, vull destacar la seva capacitat diürètica (comprovada i molt efectiva¡) .
Per altres qualitats, us remeto a aquesta web, on està molt ben explicat: