Les Serves són el fruit de la Servera (Sorbus domestica), un arbre de la família de les Rosàcies que en les nostres latituds pot arribar a tenir alçades de més de 10 mts., la qual cosa fa que els seus fruits quedin allunyats de la nostra vista, a no ser que sapiguem rastrejar el terra i trobar les serves madures que han caigut.
Es tracta doncs d'una planta, un arbre concretament, la Servera, que creix en estat salvatge i del qual en podem aprofitar els seus fruits. El trobem sovint a la vora de camins, carreteres o en vinyes perdudes, generalment aïllat, ja que no li agrada la companyia d'altres arbres.
La Serva és petita, arrodonida, i amb un baix contingut en aigua. Tant pel color com per la textura, ens recorda la poma i la pera, o totes dues alhora, ja que la seva polpa fa com un granet que es nota en el paladar, i és una fruita àcida i aspre. Per això cal esperar que sigui ben madura per poder-la consumir. Quan és a l'arbre, malgrat el seu color groc i/o vermellós, encara és verda per menjar. Esperarem que caiguin i les guardarem dos o tres dies, fins el moment en que agafen un color torrat i són toves: aquest és el "punt de menja". Si les tasteu en aquest moment, veureu que és com menjar una compota de poma-pera, molt dolça i amb un punt d'àcid.
Si algú s'atreveix a menjar les Serves acabades de collir, li deixaran una boca aspre i àcida per tot el dia. No li desitjo pas¡ Molt important doncs: que les Serves tombin a marró i siguin un pel toves.
Hi ha una dita catalana que diu "és eixut com una serva", fent referència a aquell que és molt reservat i poc tractable. Així són les Serves quan encara no estan en el seu punt de maduració, eixutes i aspres.
Les Serveres són arbres de fusta molt dura, que al llarg de la història s'ha utilitzat per moltes coses. Acostumen a viure molts anys, fàcilment podem trobar Serveres de 100 anys, però hi ha països mediterranis que tenen Serveres monumentals que superen i doblen aquesta edat.
Alguns autors afirmen que els romans les plantaven en les vinyes i avui el que ens queda són les reminiscències d'aquells antics conreus de Serveres. Es diu que en feien una fermentació que anomenaven "serevisa", mot que ha donat nom a un altre fermentació totalment diferent, que tots coneixem actualment, la cervesa.
Trobem una breu referència a les Serves en una obra de Plató: El Banquet, quan Aristopahes diu: "... tallava cada individu en dues meitats, com els que tallen les Serves i les posen en conserva..." Deixa entreveure per tant, que les Serves són un fruit que ja a l'antiguitat clàssica era popular, apreciat i útil.
Consum de les serves:
El més pràctic és consumir-les crues, però en alguns països mediterranis en fan maceracions i destil·lats. Per aquells que els agraden els sabors nous i atrevits, jo us recomano tastar les Serves ben madures. Ara ja es poden collir, però sobretot, abans de menjar-les, les heu de guardar a casa uns quants dies, que madurin i s'estovin. Per menjar-les crues, han de ser ben farinoses i aleshores, es mengen d'una sola mossegada, no cal pelar-les. L'altra alternativa és la confitura de Serves.
Motes gràcies. Estic preparant una ruta a Catalunya Nord amb plantes comestibles. Estc aprenent molt amb tu. Maite Barcons
ResponEliminaMe n'alegro. et suggereixo que miris naturacomestible.com. Poser et pot interessar...gràcies
EliminaGràcies avui buscant bolets per Osona, m'ha semblat que no havia al terra, n'he menjat una. Des que era petit que no en tastava.
ResponEliminasi, són petits tresors que no s'han de perdre.
Eliminagràcies per seguir-me
Gràcies per el recull de informació. Enguany n'he plantat quatre exemplars, avui he tingut una gran alegria quan he vist que començaven a brotar. Són arbres que hem de conservar. Tinc també nesprers, jinjolers i varietats poc comuns de figuera.
ResponEliminaSalutacions des de la Ribera d'Ebre
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaje suis désolée,le commentaire que j'ai écrit en français est complétement incompréhensible dans la traduction Google mêlée de Français, angolais et je-ne-sais quoi !!!
Eliminamerci Colibri pour contacter avec moi. Tu peux bien m'écrire en français, il ne faut pas de traduction. Et si tu as quelque doute, tu peux me demander.
Eliminaa bientôt..
'¿¿esto puede ser llamado azufaifas también?
ResponEliminaNo, que va, el azufaifo es otro fruto. Es del mismo tamaño y temporada, pero es distinto. Aqui tienes el azufaifo para que compares: https://www.gastronomiasalvatge.com/2018/08/el-ginjoler-larbre-que-ens-fa-contents.html
ResponEliminaGinjols, no?
EliminaSí, ginjols
EliminaMe podeu dir quan tarde en fer fruit una servera?, N'he plantat una fa 5 anys i encara no ha fet serves, gracies
ResponEliminaM'ha encantat llegir sobre les serves... Quan era petita en menjava i m'agradaven. Pensava que s'havien perdut... Hauríem de recuperar aliments oblidats. Les "Masanés del ciri" ("no sé ni si ho escric bé) són boníssimes i s'estan perdent...
ResponEliminaNo, no s'han perdut. De fet, estic fent ua llista de les serveres del meu entorn. I les pomes del ciri, si que és veritat que no se'n troben¡¡¡ quina llàstima¡¡
EliminaA Arbúcies hi ha un senyor que n`ha conservat i crec que està recuperant aquest fruïter
ResponEliminaque be¡¡ saps com es diu?
ResponEliminaEs diu Emili Soms, Es un Sr. jubilat que ha recuperat un munt de pomeres .https://www.visitarbucies.com/ca/Productes-de-la-terra-.html
EliminaSóc de vacances a la Ràpita i al carrer on m'estic acabo veure una servera carregada de fruit. És a peu de carrer, com a arbre ornamental, m'ha cridat l'atenció perquè jo n'havia vist al Montseny.
ResponEliminaPel que dius és com les nespres d'abans oi? (amb el temps i la palla maduren les nespres)