 |
| Planta verda del Pipiripip abans de la flor |
La meva mare deia sempre que quan florien els pipiripips i venien les orenetes, ja érem a la primavera. De fet, fins que el fred hivernal no és fora, no floreixen els Pipiripips.
No cal presentació d'aquesta planta, que coneixem bàsicament per la seva flor vermella, de quatre pètals, que inunda els marges i envaeix els sembrats, i que té la facultat de convertir un camp abans verd, en un camp totalment vermell.
El Pipiripip, o Rosella, o Ruella (Papaver rhoeas) és una planta herbàcia, de la família de les Papaveràcies. Creix a finals d'hivern, formant una roseta, amb les fulles aplanades al terra, que es van adreçant a mida que es fa gran. Del centre de la roseta, surten les tiges diverses amb una poncella que embolcalla els pètals, tot arrugats, però que un cop la flor esclata, queden tots llisos, com planxats.
Comestibilitat del Pipiripip
Tota la planta és comestible. Les Fulles es poden menjar crues en les amanides, o bullides com a verdura per acompanyar. El pètals de la flor també es poden menjar crus en les amanides, i també se'n pot fer una confitura.
Les llavors madures estan amagades dins d'un ovari que presenta una preciosa forma geomètrica que a mi em recorda un colomar. També són comestibles i les podem tirar per damunt de l'amanida.
Sovint existeix una certa confusió sobre la toxicitat dels Pipiripips o Roselles, per la seva similitud amb el Cascall (Papaver somniferum), però aquest no sempre és vermell, sinó que també ofereix tonalitats roses i tota la planta és més gran i voluminosa que el Pipiripip. L'ovari del Cascall té una forma més arrodonida i quan se'l grata, segrega un làtex blanc que després es recull i es converteix en opi. Per tant, res a veure amb el Pipiripip o Rosella, que la podem consumir tranquil·lament.
Precaucions
Els pipiripips són plantes anuals, que tenen un creixement molt ràpid a final d'hivern i canvien molt de fesomia. Cal conèixer-lo molt be i seguir-ne l'evolució perquè la seva aparença varia i en determinats estadis de la planta, sobretot quan és molt jove, es pot confondre a l'hora de collir-ne les fulles tendres
 |
| Pètals en remull |
Si volem collir els pètals per fer melmelada de Pipiripips, els haurem de collir en hores de sol, quan estan oberts. Si ho fem al caure la tarda, ens trobarem que en els pètals hi ha adossats tots els insectes que es fiquen a dins de la flor per passar-hi la nit a cobert. Per tant, si no volem molestar tota aquesta minúscula fauna, optarem per collir els pètals a ple sol.
Melmelada de Pipiripips
Aquesta és una confitura molt especial i única, que només la podrem fer a casa. Collim tot un tupper mitjà de pètals. Els posem en aigua fresca per tal que surtin els minúsculs insectes que hi puguin quedar, i els escorrem tot seguit.
Ingredients:
- 120 gr de pètals de pipiripip
- tres pomes (300 gr.)
- 250 gr de sucre no refinat
- 3 gots d'aigua
- una cullerada de pell de llimona
-bullim la poma pelada i trossejada, juntament amb el sucre i els 3 gots d'aigua, durant 15 minuts.
-afegim els pètals i ho deixem coure 10 minuts més, amb la pell de llimona
-ho passem per la batedora i si cal rectifiquem d'aigua.
-omplim els pots de vidre i ho fem bullir 15 minuts al bany maria.
-veureu que les fulles de Pipiripip són molt fibroses i els costa de triturar-se. Per això cal que bullin la seva estona, sinó no es deixen triturar. Cal insistir perquè quedi una melmelada fina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada