Com aprofitar les Malves?

Podem reconèixer fàcilment les malves (Malva sylvestris) per la seva preciosa flor lila, rosa o púrpura, ... però precisament quan la flor és tan encisadora, ja no ens serveixen com a verdura. Cal collir-les sempre abans de la floració, quan les fulles són encara tendres i brillants, com ara en aquests moments, fruit d'una  climatologia favorable per al bon creixement general de multitud de plantes silvestres. 

Els camps estan plens de malves ufanoses,  una verdura excel·lent, que condeix molt i que val la pena d'aprofitar, sobretot per fer plats guisats de verdura de fulla verda. Vegeu la  recepta de  cereal, llegum i malves, publicada en la pestanya del Receptari silvestre.

Per que combina molt be la malva? doncs barrejada amb llegum i cereal i sumades les proteïnes de la malva, (és de les plantes que en té més), la combinació resultant és un plat contundent i el mill fa que sigui apte inclús per a celíacs. 

Les malves són ideals per fer sopes,  pastissos de verdura, guisats com aquest, ... Cal tenir en compte però que s'han de deixar bullir be, en funció de com sigui de vella la planta. O millor dit, cal triar preferentment les fulles més joves i tendres. Les fulles més velles, al tocar-les, notem que tenen una textura com vellutada: millor desestimar-les (o bullir-les més estona), ja que aquest pel que fan ens "rascarà" la gola quan les empassem. 

Jo aconsello collir les fulles més joves, gens vellutades, i bullir-les 10 minuts, sense el seu pecíol, només  la fulla. Teniu més dades sobre les malves en altres apartats d'aquest blog

Malva en flor. Precisament en aquest moment, que ens és fàcil d'identificar, ja no ens serveix com a verdura perque les fulles són molt escarransides, qui domina és la flor

Les Fulles de malva no només són una excel·lent verdura, sinó un jaç molt acollidor per insectes okupes 

 

Fulles de malva de planta vella. Malgrat que són molt tendres i que treu fulla nova, la planta ja té una alçada de més de 30 cm. i les fulles són boniques però han perdut la lluentor de les fulles tendres. No és que siguin dolentes per consumir, però millor desestimar-les per "vellutades", o en tot cas, collirem només les més petites i tendres. 

Cuina amb rovellons

Temps de  Bolets. Temps de rovellons, els bolets més populars, uns dels millors i més versàtils. 

En aquesta època de l'any és quan la naturalesa es mostra més generosa: les herbes són tendres i en podem fer moltes amanides, les fruites silvestres estan totes madures i a punt per collir, i  els bolets, amb tota la seva diversitat, ens brinden l'oportunitat de poder fer moltes receptes tradicionals i combinar-los per aconseguir plats vegetarians molt bons, com aquest arròs de rovellons i verdures. Podeu trobar la recepta clicant aquí o en la pestanya  del Receptari silvestre.
I si voleu trobar més informació sobre els rovellons, cliqueu en aquesta pàgina,

Menú silvestre

Gratinat  d'hortalisses i borratja

La tardor està sent força generosa gràcies a les pluges de l'ultim mes. Això fa que les plantes tornin a rebrotar, talment com si fos una segona primavera. 

Podem trobar ortigues molt tendres, borratges ufanoses, les malves estan precioses. El borrissol ja s'estén. Les ravenisses  que tot just surten, estan al seu punt per fer amanides, ... Una ocasió que val la pena aprofitar abans que no vingui el fred. 

I a més a més, podem barrejar moltes d'aquestes verdures amb un saltejat de bolets ¡¡

En la pestanya Menús  podeu trobar les preparacions que vam cuinar a la Fira de Sora, amb plantes de tardor:  El públic va poder tastar  diverses tapes que contenien cinc tipus de verdures de fulla verda  diferents, en un sol menú: Borratja, Ortiga, Malves, Borrissol i Ravenissa.

Us convidem a tastar-ho¡¡

Arrop, la confitura sense "sucre"

L'Arrop és un postre històric que ens recorda la ingeniositat de les cuines de fa 2000 anys, quan encara no tenien el sucre i se les havien de pensar totes per obtenir la dolçor d'on fos. Segurament, és l'endolcidor més antic, després de la mel.

Es un esmorzar molt energètic, pels sucres naturals que porta. Un postre contundent. Un berenar molt nutritiu. I una confitura original i deliciosa.

Què és l'Arrop?

L'Arrop que s'elabora actualment és una confitura que combina fruita i hortalisses del temps: poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato, ... S'acostuma a elaborar  a finals d'estiu i principis de tardor, aprofitant la temporada del raïm.

Si be amb la gamma de fruites i verdures podem fer de més o de menys,  el que mai pot faltar per fer arrop, l'ingredient bàsic, és el most, el suc del raïm abans de fermentar i convertir-se en vi. Per tant, pels escèptics, cal subratllar que el most no porta alcohol, només sucres.

Tradicionalment,  l'arrop  es solia preparar a les cases de pagès, en el temps de la verema, abans que el most no fermentés, i de passada, per aprofitar  les últimes fruites i hortalisses de l'estiu. La tècnica de conservació d'aquesta confitura és basa en l'alta proporció de  sucre que conté el raïm, que és aproximadament d'un 20%. El 80% restant és aigua. I si,  a més a més, li posem fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació, augmenta.

Quan es bull el most, una part de  l'aigua s'evapora i  el suc restant que queda té molta més concentració  de sucre. Per això, la fruita que hi banyem, queda tota empapada i tenyida pel most reduit, i per tant, més dolça. S'aconsegueix així una conserva, a la qual no ens cal afegir-hi gens de sucre refinat.

El resultat és un preparat amb troços de fruita i verdura, xops de most minvat, dolcíssims, i que conformen un aliment altament energètic. Era un dels berenars més esperats per la canalla.

Arrop, confitura tradicional

La definició actual d'Arrop seria "una confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most". L'aprofitament dels sucres del most, per reducció del suc, fa que en aquesta confitura no calgui afegir sucre industrial per tal que es conservi (com passa amb les confitures en general).

L'elaboració de l'Arrop ve de molt antic, i amb tota rotunditat es pot afirmar que l'Arrop és la confitura més antiga de la cuina catalana, i també de la cuina mediterrània.

La història de l'arrop és apassionant i les diferents elaboracions culinàries que permet, són altament nutritives i delicioses. No es tracta exactament d'un aliment silvestre, però si que es pot elaborar amb fruita silvestre, que sempre és més dolça que la conreada.

Abans de res cal dir que, arreu de la geografia espanyola, d'Arrops n'hi ha de molts tipus, elaborats amb diferents fruites i procediments, però tots tenen un denominador comú: la no utilització de sucre industrial -refinat o no-  i l'aprofitament, com a conservants,  dels sucres propis de les fruites més dolces: raïm o figues.

Anem a conèixer doncs l'Arrop: el seu origen, història,  varietats i consum.

Història de l'Arrop

Les arrels de l'arrop es perden  en la nostra història gastronòmica, i  tenen un origen comú amb altres cultures mediterrànies. I també hi podem veure una elaboració amb molta lògica.

L'etimologia de la paraula arrop ve de l'àrab hispànic "ar-rrub", format per l'article ar i el mot rrup (suc de fruita). Això indueix a pensar que l'arrop probablement  ja era conegut pels àrabs. Però l'arrop, entès, al peu de la lletra,  com a suc de fruita dolç, ve de l'època romana i l'anomenaven sapa. Possiblement, quan els àrabs van arribar a la península, es van trobar ja amb aquest  producte, la sapa, que ja formava part de la cultura gastronòmica dels romans, i que en realitat,  no és res més que una mena de "sucre dels pobres", perquè fins  aleshores només existia la mel. (La canya de sucre, precisament,  van ser els propis àrabs que la van començar a introduir a la península, però durant segles va ser un endolcidor de luxe, escàs i car, limitat a la zona geogràfica llevantina).

Segons el llibre d'Apici L'art de la cuina, els romans ja elaboraven  una mena de reducció del most, a una proporció que podia ser de 2/3 o de la meitat, i l'anomenaven sapa.  Aquest líquid  és el que es guardava i es feia servir per endolcir multitud de plats, no només postres, sinó guisats de carn, peix i verdures.  Exactament com ho fan avui dia a Sardenya, on encara elaboren la Sapa amb aquest mateix procediment, que com a mínim té 2000 anys.

Donades les característiques d'aïllament pròpies d'una illa, on el sucre blanc hi va entrar molt tard, i a més, inicialment era un producte de luxe,  cal pensar que el seu mètode actual d'obtenció de la Sapa i les seves aplicacions culinàries, obeeixen a una tradició modelada per les necessitats de tenir un "sucre" a l'abast. I de fet, els sards,  no només conserven el mètode, sinó el mateix nom que els romans donaven a aquesta preparació: Sapa. (Vegeu en aquest mateix blog l'entrada relativa a la  Sapa).

La primera notícia catalana que en tenim és el Llibre del Sent Soví, que també  ens parla de l'Arrop, però curiosament, en cap capítol ens explica com s'elabora. Això delata que en aquella època (segles XIV-XV) ja es tractava d'un ingredient molt conegut. En aquest llibre, únicament s'esmenta l'Arrop en algunes receptes  d'elaboracions escabetxades de carn, aus i peix, en les quals,  al final de les indicacions sempre  acaba dient: "... i si queda massa fort de vinagre, hi poses mel o arrop...". 

És a dir, el Sent Soví dóna a entendre que l'Arrop és un ingredient líquid per endolcir. No queda clar si aquell Arrop medieval que allí s'esmenta, conté fruita (com l'arrop que coneixem avui) o be es tracta únicament d'una reducció de most, cosa que seria més factible, ja que no hem d'oblidar que en aquella època el sucre era encara un aliment no habitual. Per tant, per endolcir calia recórrer a la mel o al most reduït. Es dedueix doncs que l'arrop, en el seu ús medieval seria equiparable a la sapa dels romans o la sapa sarda.

Evolució de  l'arrop-suc  a  l'arrop-confitura?
Sembla ser que per aromatitzar l'arrop s'hi podien bullir pells de codony, taronges, o talls d'alguna fruita més, i s'obtenia una reducció de most amb gust afruitat. Però segurament aquests trossos de fruites, xopes de most, es consumien després. I d'aqui a l'arrop actual, amb fruita, hi ha només un pas...
La meva teoria és que  l'Arrop fou incialment un ingredient endolcidor, obtingut a base de reducció de most, que tenia l'inconvenient de l'estacionalitat. I posteriorment, amb l'aparició, popularització i abaratiment del sucre,  l'arrop va anar perdent  la seva condició d'endolcidor líquid, i va quedar com una variant de conserva dolça, elaborada a base de most i fruita, que és com el coneixem actualment.

Amb la denominació d'arrop també es coneix un preparat dolç i líquid,  tradicional de Menorca, que es fa amb fruites bullides durant llargues hores. El resultat és com una mel de fruites, espessa, per condimentar, similar als arrops medievals. Us deixo un blog interessant  on podeu veure aquesta variant d'elaboració d'un altra tipus d'arrop.

Consum d'Arrop

Una recepta tan antiga i tradicional com l'arrop,  fa que la seva elaboració s'hagi anat adaptant a cada territori, en funció de les fruites que hi dóna la terra, fins el punt que adopta altres denominacions, que fan referència als seus ingredients, com el Calabazate de Múrcia, o el Mostillo a la Manxa.
Però la base de totes les variants, segueix ésent el most minvat.

Com es fa l'Arrop?

Necessiteu Most. El podeu obtenir a partir d'aixafar el raïm fins que quedi tot el suc apart i la pellofa quasi seca. Jo ho faig amb les mans, trencant els grans de raïm i acabo el procés premsant les pells en el colador xinés. El most, finalment es cola, però amb un colador no massa espès, que ens separi només la pell i els pinyols.  

També necessitareu fruita i hortalisses del temps. Ha de ser fruita molt dolça, millor si són fruites silvestres, sobretot les pomes. Podeu trobar molts pomers silvestres que donen unes pomes petites, però que són dolcíssimes. Per mi són les millors.

Quan tingueu el most, podeu fer dues coses:

• fer Sapa  per guardar el líquid resultant i utilizar-lo com a condiment, tal i com fa el Sent Soví.
• o be fer l'Arrop amb fruita i hortalisses, per tenir un tipus de confitura més al rebost.

La recepta següent és la de la meva mare, que cada any per la verema ens feia una gran olla  d'arrop que desapareixia en pocs dies:

Recepta d'Arrop (per a 4 persones)

• un quilo de raïm, blanc o negre, és igual (ens donarà aproximadament uns 0,750 litres de most).
• 600 gr. de fruita i hortalisses  (poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato) totes tallades a daus. Hi podeu posar les que volgueu, en una proporció similar cadascuna. Si d'alguna no en teniu no passa res. Poseu les que volgueu. Això si, les figues, com a molt dues, perquè no queden sòlides sinó que es desfan i passen a formar part del suc, per tant, feràn granet i haurà de bullir més per espessir.
• Tres brotets de fonoll, que els traurem al final de la cocció. La meva mare l'hi posava sempre i trobo que  dóna un toc de dolçor molt peculiar.

Procediment:

• Poseu el most reposat a bullir a foc lent, amb la fruita i hortalisses i l'olla tapada. Passada una hora, traieu la tapa i que segueixi bullint uns 45-50 minuts més.  S'ha de remenar periòdicament.
• Quan veiem que ens vol quedar sec, el trèiem i es deixa refredar. 
• El temps de cocció pot variar, depenent de l'aigua que portin les fruites.
• Si el volem guardar molt de temps, l'haurem d'esterilitzar al bany Maria. 

L'Arrop és una elaboració molt original que ens porta als origens de la nostra cuina mediterrània, on la lògica culinària,  l'engiy i la necessitat han sabut obtenir el millor de cada producte  i aconseguir conservar uns aliments de temporada, per  gaudir-ne al llarg de l'estació freda que ve ara.

L'arrop fa un matrimoni perfecte combinat amb gelat de vainilla, o amb mató.

Bon Arrop¡

Possibles confusions del saüc

Aquest és un blog  per divulgar  bàsicament de bons aliments silvestres. Però precisament per això, a vegades és necessari comentar els que són tòxics, per evitar que la possible confusió de les persones poc expertes, esdevingui un malson.

Saüc

És temps de collir els fruits del Saüc (Sambucus nigra), però també, en segons quins indrets, ens podem trobar amb un altra arbust  molt similar, l'Évol (Sambucus ebulus) que és tòxic. Cal conèixer molt be totes dues plantes  perquè  sovint, solen créixer en els mateixos llocs.
Per collir Saüc, gairebé sempre t'has d'estirar enlaire i a vegades no s'hi arriba. En canvi, si volguéssim collir Évol, només caldria estirar el braç,  o inclús ajupir-nos. ës el primer detall que ens ajudarà a distingir un o altra.
Es important aprendre'n  doncs  les diferències  per no equivocar-se, ja que les dues espècies floreixen i fructifiquen alhora.
Aquestes són les principals característiques  visuals que ens ajudaran a distingir les dues plantes, així com també les fotografies, que ens permeten de comparar les dues plantes:

Característiques del Saüc (Sambucus nigra)

• És un arbust amb vocació d'arbre. Popularment se'l té per un arbre, ja que d'adult presenta escorça i pot arribar a tenir uns 10 mts. o més, i els seus fruits solen estar en l'alçada.
• Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, hortes  i també de cases. 
• El trobem de forma individual, no acostuma a formar colònies. En ocasions conviuen el saüc i l'évol en un mateix indret.
• Floreix en forma de corimbes, que produeixen  nombrosos petits fruits arrodonits, de color negre vinós.
• Els grans del fruits estan com separats, no fan pinya
• La posició del corimbe fructificat, va de dalt a baix i  ens recorda una "ma penjada" cap avall.
• El Saüc té com a parts comestibles les flors i els fruits. La resta de l'arbre te usos medicinals.

Saüc



Saüc

Característiques de  l´Évol (Sambucus ebulus)

• És un arbust que pot arribar a 1m o 1,5 mts. Té aspecte de tija amb fullam.
• Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, cunetes, marges  i també de cases.  
• El trobem sempre formant colònies de bastants individus. En ocasions conviu a costat del Saüc.
• Floreix en forma de corimbes, que presenten nombrosos fruits arrodonits de color negre brillant.
• La posició del corimbe va de baix a dalt i ens recorda una "ma pidolant" en direcció al cel.
• Els minúsculs fruits rodons estan com apilotonats, fent pinya (en el saüc estan caiguts).
• Les seves fulles desprenen un cert mal aroma
• L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius

Évol, observeu com els fruits són molt arran del terra,
 per la poca estatura de la planta i volen mirar cap amunt.
Compareu també les fulles de l'évol amb les del Saüc de la
resta de fotografies.

Évol, 

Évol, en les dues fotografies  es poden
apreciar  els corimbes fructificats.

Fixeu-vos com el corimbe fructificat

 pren una direcció cap amunt. El pes dels

fruits no el fa decaure, la planta té força

 suficient per aguantar el fruit.

 En canvi, el Saüc no s'aguanta i cau, tal

com es pot veure en la foto de sota.

Saüc, observeu l'efecte de "ma caiguda"

Saüc en maduració. No tots els fruits maduren alhora.

"arbre" de Saüc en plena floració. Observeu com els corimbes de les flors miren amunt, però després, pel propi pes de la fruita madura, es giren cap avall i queden penjant, tal com es veu en la foto anterior  

Com aprofitar els fruits de saüc

fruits de Saüc a punt de consumir/elaborar

Som a l'agost. El Saüc  (Sambucus nigra) ja té els seus fruits pràcticament tots madurs. Els ocells ja s'hi han fixat i comencen a picotejar-los. Ara és el moment de collir-los doncs.

El Saüc és un arbust sovint amb aparença d'arbre,  que trobem amb freqüència vora les masies o llocs habitats, frescos o amb una certa humitat i sols rics. També creix en abundància a la vora de rius o rieres. Els seus corimbes de flors blanques el fan inconfusible a la primavera.

Ramells de Saüc madurs,

Les diverses parts del Saüc (fulles, flors, escorça, ...) tenen propietats medicinals, degudament utilitzades, però no tot el Saüc és comestible. Únicament les flors i els fruits es poden menjar, la resta és lleugerament tòxic. Per tant, sempre que en collim per menjar, agafarem únicament  les flors dels corimbes. sense peciol  (a la primavera) i les petites cireretes negres,  plenes de suc,  ara a l'estiu, que estiguin ben madures.


  

Propietats dels fruits de Saüc

Si en alguna cosa destaquen els fruits del Saüc és en el seu alt contingut en Potassi (300 mg/100g), apart d'altres molts nutrients, però en proporcions no tan rellevants.

Com utilitzar els fruits de Saüc?

Es poden menjar directament de l'arbre,  tenen un sabor molt peculiar i dolç. També en podem fer pastissos, sucs, licors, ... i també   melmelades. En aquest cas, cal barrejar  el Saüc amb poma, perquè és la manera d'obtenir una  confitura que quedi espessa, ja que les cireretes de Saüc, pràcticament no tenen polpa, el 80% és tot aigua.

• Recepta amb  Saüc: Pastís de Saüc
  (per a 6 persones)
  • 250 gr de fruits de Saüc 
  • dos ous
  • 50 gr de sucre integral no refinat
  • 50 gr de farina de blat de moro
  • dues cullerades de iogurt natural
  • un pessic de raspadura de llimona
  
  
  Triem les cireretes de Saüc, que no quedi cap bri  de corimbe¡¡ Les rentem i escorrem.
  Batem els ous (rovell i clara) amb el sucre, ben batut, i anem afegint la farina sense deixar de batre.
  Finalment hi posem. el iogurt i la ratlladura de llimona.
  Preparem una safata rodona de forn amb un paper sulfuritzat. Hi estenem els fruits de Saüc, que cobreixin tot. Aboquem la barreja al damunt i ho enfornem 40      minuts a 180º, i punxim abans de treure-ho per assegurar-nos de la cocció.

Primer pas: un cop feta la barreja 

amb els ingredients,  banyem 

tots els fruits i els posem al forn

... i passats uns 40 minuts, ho desenfornem 

i ja tenim el pastís de fruita fet ¡¡

...i el resultat és un pastís lleuger i fresc...

Com cuinar el Fonoll

El Fonoll (Foeniculum vulgare) el trobem des dels inicis de la primavera fins entrada la tardor. És una planta tan abundant que gairebé no necessita presentació. Les seves fulles tendres són una delícia quan les combinem amb qualsevol plat. Avui us porto una recepta senzilla, ràpida, fresca i molt nutritiva, que la podeu fer aquests dies de calor amb aquesta planta tan aromàtica i abundant:

Sopa freda de cogombre, iogurt i fonoll

Recepta de sopa freda de cogombre i fonoll

Ingredients (per a  4 persones):

- 4 cogombres

- 3 iogurts naturals, sense sucre ni edulcorants

- una culleradeta de café de comí en pols

- un manadet de fulles fresques de Fonoll ben tendre

- oli d'oliva verge

- sal 

Elaboració:

- Pelem els cogombres i traiem les llavors de dins i els trossegem.

- Els posem a la batedora o el túrmix, amb els iogurts,  el Fonoll esmicolat i el comí. 

- Ho triturem i al final hi afegim sal, un bon raig d'oli i segons l'espessor, una mica d'aigua.

- Es guarda a la nevera i es menja fred com a primer plat.

És una sopa freda d'estiu fàcil de preparar, deliciosa i molt refrescant. Des del punt de vista nutricional, és un plat molt ric en potassi, que es troba tant en els cogombres com en el Fonoll i en el comí en pols. El potassi és molt interessant a l'estiu i pels esportistes, perquè és un mineral que perdem per la suor. Per tant serà una recepta ideal per quan tornem d'una excursió aquests dies, per recuperar electrolits com el potassi i el sodi. 

A més a més una dieta rica en potassi és molt recomanable per les persones amb hipertensió i problemes de cor i mala circulació, perquè aquest mineral és necessari perquè el cor faci correctament la seva contracció i descontracció. 

Un altre punt nutricionalment destacable és el seu alt contingut en calci, tant del iogurt com del Fonoll i el comí (sí, les espècies també són molt riques en calci!). I per descomptat, és un plat que ens hidrata, molt important aquests mesos d'estiu. 

Bon profit!!!

Romaní, el gust mediterrani

Qui no coneix el Romaní?  la planta aromàtica per excel·lència, segurament la més popular, la que sempre hem tingut en algun pot dins l'armari de la cuina, la que posem als guisats, a les carns, als adobs, i a tot allò que necessita ser condimentat.

Galetes de romaní amb llimona, delicioses¡¡¡
Al final teniu la recepta

El Romaní (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família de les Lamiàcies, que des de temps immemorials sempre s'ha utilitzat per condimentar. Per tant, ens entraria dins del gran ventall de plantes silvestres comestibles i aromàtiques,  encara que per les seves característiques, el Romaní no és precisament de les que ens atiparien.

Utilitzem el Romaní a títol de condiment quan en posem una culleradeta al guisat, damunt del formatge de la pizza, o del tall a la brasa.

Generalment fem servir sempre el Romaní sec, que conserva molt bé totes les propietats i sabors. El seu ús com a espècie fa que la quantitat utilitzada sigui molt minsa i per tant, li donem un paper, diríem, secundari. 

Però també ens podem atrevir amb el Romaní en estat tendre i en abundància. Sobretot aprofitant el capdamunt dels petits brots que han crescut en la temporada i molt millor si és un Romaní collit en llocs no molt secs, de manera que les seves fulles tinguin encara una certa flexibilitat, que ens permetin tallar-les menudes, amb les tisores de cuina, sense que "se'ns escapin".


Propietats del Romaní

El Romaní és una planta rica en calci. Una cullerada petita (5 grs.), conté 64 mg de Ca, tant com 1 culleradeta de sèsam! (les herbes aromàtiques són una font de calci oblidada)

També  és molt ric en antioxidants i gràcies a l'elevada proporció de potassi que conté, el fa també molt apropiat per condimentar menjars i evitar així consumir un excés de sal.

El sabor característic del Romaní li ve donat pels seus olis essencials, que en realitat no són altra cosa que les defenses de la planta per protegir-se dels insectes, rajos solars,etc. Per tant, això ja ens indica que les plantes silvestres i d'indrets assolellats són més riques en olis essencials. O sigui, que no és el mateix un Romaní de bosc que un de viver.

El Romaní conté una substància que es diu carnosol, que segons estudis recents, és un potent conservant dels aliments, molt adequat per les amanides de pasta, arròs o patata que es fan en aquestes èpoques  d'estiu. Afegir romaní és antibacterià i ajuda a evitar que els menjars es contaminin i produeixin gastroenteritis.

Quantes coses bones ens pot arribar a donar una planta tan abundant i senzilla de collir i d'utilitzar. És ben bé que no el podem desaprofitar, i tal com deia la meva mare: "... Romaní, vine amb mi¡", 

RECEPTES AMB ROMANÍ
Com utilitzar el Romaní?

El Romaní tendre, tallat ben menut el podem utilitzar per acompanyar amanides de llegums fredes, com llenties o cigrons, per barrejar amb formatge de cabra i presentar-lo en forma de boletes, per incloure'l a una maionesa o allioli.
Per postres, el Romaní casa molt bé amb la llimona i els dos junts són una delícia  pel paladar, per això us ofereixo aquí la meva recepta de Galetes de Romaní, són boníssimes ¡¡

Recepta: 

Galetes de Romaní

• una tassa de cafè, plena de fulles de Romaní tendre, trinxades menudes amb les tisores.
• dues llimones
• 100 gr de mantega 
• 100 gr de sucre 
• 350 gr de farina
• 2 ous batuts (només el rovell)

Fulletes de romaní tendre, tallades

. Barrejar  la mantega (ja tova) amb el sucre.

. Afegir-hi el Romaní, la ratlladura de la llimona i el seu suc.

. Remenar-ho be i posar-hi els dos  rovells d'ou  batuts.

. Finalment hi posem la farina, mica en mica, amb un tamís,

. Anem remenant i afegint farina. Ha de quedar una barreja que permeti fer una bola compacta.

. La posem damunt la taula, amb una mica de farina espolsada, i amb el corró l'anem aixafant i estenent, prement sempre perquè no se'ns enganxi.

Foto de la massa com hauria de quedar

. Marquem formes rodones i les posem damunt d'un paper sulfuritzat per anar al forn.

. Es deixen coure a 180º durant 12-15 minuts, no més.

Foto de les galetes de romaní i llimona

Com cuinar el Blet

Avui us presento el meu plat estrella, cuinat amb Blets: El pastís de Blet amb verdures de l'hort. Es tracta d'una barreja d'hortalisses, barrejades amb la fulla verda del Blet i gratinat al forn.
Podeu trobar la recepta clicant a la pestanya de MENUS,  ja que és el plat estrella que vam cuinar pel dinar del Mercat de les espècies d'Argençola.

El Blet: aprofiteu-lo ara!

Planta verda per excel·lència. De ben segur que tots l'hem vista al jardí de casa, a l'hort, a les vores de camins i runams.

Creix per tot arreu des de finals de primavera, generalment mai hi ha una planta sola, sinó que en surten moltes en un mateix lloc. Si el sòl és ric, la planta té molta presència i molta potència de creixement, pot arribar fins al metre d'alçada. Com a planta adventícia que és, li agraden els llocs acabats de llaurar o on la terra sigui remenada. 
El millor moment de collir-la és ara, que té ja mig metre d'alçada, molt fullam, i encara no ha arribat a treure els espigalls i tota la vitalitat està encara en les fulles, una verdura deliciosa i que condeix força.

Els blets sempre han estat detestats pels pagesos, perquè envaeixen els conreus, i és una planta de les que cal "desherbar". I tanmateix és una de les verdures silvestres de més qualitat.

La podem distingir per les seves fulles triangulars i dentades, una mica farinoses per sota i d'un verd intens. 

El  blet adults té el tronc amb unes ratlles verticals amb tonalitats rogenques. Si la planta té vitalitat i minerals suficients, treu branques en les parts baixes del tronc, totes elles molt tieses.

Com consumir el Blet? 

Per consumir el blet escollirem únicament les seves fulles: les més tendres del capdamunt, per l'amanida, la resta de fulles, com a verdura. Podem fer amb elles el mateix que fem amb els espinacs. De fet, abans que aquests apareguessin a la nostra dieta occidental, els blets eren un aliment habitual.
ës una planta que conté oxalats, per tant, tot  que es poden menjar les fulles crues, jo aconsello que quan es tracta de quantitat, les bullim prèviament, precisament perquè perdin aquests oxalats.

Propietats del Blet:  

mg/100grm

Calci 370

Fòsfor 80

Ferro 3

Sodi 43

Potasi 920

Magnesi 93

vitamina A 11600

Vitamina B1 0,2

Vitamina B2 0,5

Vitamina PP 1,2

Vitamina C 236

g/100grs

Pròtids 4,3

Glúcids 9,8

Calories 55

Lípids 0,8

dades nutricionals segons "Guide Nutritionnel des plantes comestibles" de F. Couplan

Programa 6è Mercat de les Espècies d'Argençola

Bon dia! Notícia important!!!

Feu lloc a l'agenda pel proper dissabte 11 de juny perquè es celebra un dels events de l'any més macos, interessants i realment enriquidors sobre plantes, cultura gastronòmica, natura i alguns remeis tradicionals...

6è Mercat de les Espècies d'Argençola!!! 

Cartell molt maco del Mercat de les espècies d'Argençola del proper dissabte 11 juny 2016

El Mercat de les Espècies d'Argençola aquest any es celebra el dissabte 11 de juny i està dedicat al ginebró, un arbust punxent del bosc molt comú i desconegut. No us ho podeu perdre!!! Per tots aquells qui vulgueu passar un dissabte en un entorn privilegiat, un dia diferent, entretingut i agradable...

Ho organitza l'Associació El Trill d'Argençola, que ha reunit un munt d'experts i preparat tallers i activitats perquè tothom hi pugui participar. Per tots els gustos i curiositats!!!

Hi ha moltes activitats, des de les 8 del matí fins la nit, i de tot tipus: música, mercat, concursos, sortides per reconèixer plantes, dinar, sopar, còctels, teatre, tallers de cuina, tallers per fer remeis casolans, demostració de com fer olis, com es fa la ginebra, concurs de fotografia (instagram), concurs de sals d'herbes (animeu-vos!), teràpies naturals,... 

Foto de ginebró

Aquest any dediquen la festa al ginebró, el coneixeu, oi? segur que sí, és aquest arbret punxent tan habitual als boscos i sovint oblidat. A Argençola li farem un "tracte especial" per fer-li la publicitat que es mereix :-) 

Però no tot serà tradicional, també hi haurà lloc pels instagramers moderns. Durant tot el dia podreu participar en el 1er Concurs de fotografia per Instagram amb #mercatespecies. Teniu la sort que serà tot preciós per fer-ne fotos, però guanyar el premi no serà fàcil perquè competireu amb @deliciousmartha, que hi serà entre les assistents (i com a jurat del concurs de sals d'espècies) i amb l'experta en fotos de plantes @fitomon.astrid! el premi és una estada a una casa rural!

PROGRAMA MERCAT DE LES ESPÈCIES D'ARGENÇOLA

De les 8 a ¾ de 10 del matí: 

• Sortida de reconeixement de flora a Carbasí. A càrrec d’Esteve Padullés – guia d’espais naturals. Lloc de trobada: directament a l’entrada de Carbasí. Es prega puntualitat. Preu: 5 euros

De ¾ de 9 a ¾ de 2 del migdia: 

• Jornada Tècnica “Botànica a la cuina. Espècies, herbes i flors” (*veure programa). Modera la Jornada: Astrid van Ginkel de Fitomon. Lloc: Església de Sant Llorenç. 

  

  Església de Sant Llorenç (fotos del poble)

A les 10 del matí: 

• Inauguració de l’exposició “Del ginebró a la ginebra i l’antic oli de ginebró”

De les 11 a l’1 del migdia: 

• Recepció de sals del CONCURS DE SALS AROMÀTIQUES. Lloc: taula de l’organització

A les 11 del matí i a les 12 del migdia: 

• Tast d’espècies condimentàries d’Argençola, a càrrec de Marc Talavera Roma. Col·lectiu Eixarcolant / Universitat de Barcelona. Biòleg especialista en etnobotànica. Es tastaràn espècies d’Argençola (farigola, romaní, etc., unes 10 herbes aromàtiques fresques i/o seques) amb l’objectiu d’avaluar dues coses: si són conegudes i quina és la que agrada més. Lloc: Sala Local Social d’Argençola

A les 12 del migdia: 

• Tast de vermut català a càrrec de Míriam Chivite, Llicenciada en enologia, consultora i formadora. Amb la col·laboració de Vermut MIRÓ de Reus. Lloc: Plaça Mariano Mestre

De la 1 a les 2 del migdia: 

• Valoració de les sals del 6è Concurs de sals aromàtiques amb un jurat de luxe: Marta Sanahuja, @DeliciousMartha, Jordi Àvila, Activista gastronòmic, @CollVerdFoie Gastropindoles; Sílvia Soto Martí (Nuni Cuinetes). També escriu als portals familiars Menuts Girona i Jan Petit amb una secció de gastronomia infantil mensual; Albert Marimon, cuiner de l’any 2013, La Cava de Tàrrega; Carme Picas i Sadurní, cuinera de El Ginjoler al Monestir de Sant Feliu de Guíxols i professora de l’escola d’hostaleria de Girona.

A la 1 del migdia: Música!!! Actuació del grup musical Els Ministrils del Raval de Terrassa. Lloc: Plaça Mariano Mestre

PER DINAR... PLATS PREPARATS AMB PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES
“Les plantes de marge al plat”

Menú silvestre amb condiments d’Argençola. A càrrec nostre i ajudants.

Entrant

Gaspatxo amb herbes d’Argençola

Pica-pica

Tàrtar d’ortiga especiada

Llenties amb acompanyament de les millors plantes perfumades,
fulles  i flors d’Argençola

Segon

Deliciós gratinat de fulles verdes silvestres
del nostre entorn natural

Postres

Pecats de xocolata amb espècies
(mmm!!)

Lloc: Bar i Local social d’Argençola.

Important inscripció per saber quants serem! 
info@fitomon.com o bé associacioeltrill@gmail.com 
Indicar nom, telèfon i correu electrònic

Preu: 9 euros (beguda no inclosa), a pagar el mateix dia a la taula d’organització.

ACTIVITATS DE LA TARDA

A ¾ de 4 de la tarda: 

• Proclamació del GUANYADOR DEL CONCURS DE SALS AROMÀTIQUES del 6è Concurs de sals aromàtiques. Entrega de premis a càrrec dels membres del Jurat de la Sal (diploma, detall i logo per incloure a l’etiqueta de la sal premiada). Lloc: Plaça Mariano Mestre

De les 4 i fins a les 7 de la tarda: 

TALLERS: L’alquímia de les espècies. 

Fruits del ginebró, es fa servir en còctels (gintònics...)

· Farem Ginebra amb una destil·lació alcohòlica clàssica tradicional de vegetals en maceració, entre ells el ginebró (Juniperus communis), aromatitzat amb altres espècies

· Tastarem la ginebra. Degustació de la Ginebra obtinguda. A càrrec de Bruno Arnavat Queralt, Enginyer Tècnic en Química Industrial i Enòleg.

· Obtindrem Oli essencial dels fruits de ginebró (Juniperus communis) mitjançant un destil·lador de columna.

Acabarem explicant per a que pot servir aquest oli essencial i quins preparats i aplicacions se’n deriven. A càrrec de Roser Casellas, experimenta i divulga l’ús de plantes perennes comestibles en clima mediterrani.

· Farem l’anomenat oli de ginebró obtingut per pirogènesi a partir del càdec (Juniperus oxycedrus). A càrrec de CAT PATRIMONI amb la participació de Pere Tardà, Antonino Mestres i Meritxell Tardà.

· A ¾ de 8 del vespre farem un taller de les aplicacions d’aquest oli. Lloc: davant la porta del Bar

De les 4 i fins a 2/4 de 6 de la tarda: 

• TALLER DE CUINA “Cuina viva amb espècies” a càrrec de Sandra Galvé. Naturòpata, assessora nutricional i especialista en dietètica natural, cuina vegetariana i alimentació viva.

– Crackers de gira-sol amb formatge d’ametlles amb pebre de colors i romaní

– Sorbet de pinya i nabius a l’aroma d’espígol

– Crema cremada de taronja al safrà amb festucs

– Brownie en estat pur amb clau, canyella i nou moscada

Lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament

Inscripcions: taula de l’organització

De ¾ de 6 i fins a ¾ de 7 de la tarda: 

• XERRADA “Propietats de les espècies, vitamines, minerals, principis actius” a càrrec d’Elisenda Carballido, dietista nutricionista i col·laboradora de Botanical online i Natura Comestible. Lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament

De  ¾ de 7 i fins ¾  de 8 del vespre: 

• TAULA RODONA: “Les desconegudes i desaprofitades herbes dels marges. Tancar el cercle de la transmissió. De l’etnobotànica al consumidor”.

· Esteve Padullers, guia d’espais naturals.

· Montserrat Enrich, de Gastronomia Salvatge i Natura Comestible.

· Santi Soto, formador i assessor en agroecologia. El Vergel de las Hadas.

· Carme Bosch, divulgadora d’etnobotànica aplicada i mestra artesana.

· Judith Ramírez, aprenent Remeiera, cofundadora del projecte “Les Remeieres”.

Moderadora: Ester Risco, doctora en farmàcia. Secretària de la SEFIT.

Lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament

De ¾ de 8 i fins  ¾ de 9 del vespre: 

• TALLER: Un cop obtingut l’oli de càdec es realitza el “Taller d’elaboració de remeis d’ús tòpic en humana i veterinària amb oli de Càdec”. A càrrec de Judith Ramírez.
• Es farà una demostració per tal d’explicar quins usos pot tenir aquest oli de càdec i preparar algun remei:

· Xampú de càdec

· Alcoglicerat de càdec

· Pomada de càdec

Lloc: Sala Local Social d’Argençola

Inscripcions: taula de l’organització

A les 9 del vespre: 

• GINTÒNIC NOCTURN... ei, però amb ginebró i herbes, "es clar"... que hi ha categoria!!! TAST DE GINTÒNIC i taller de preparació de Gintònics Catalans amb espècies a càrrec de David Urgell amb al col·laboració de Gin NUT.

I PER SOPAR....

- Xai d’Argençola 

- Coques vegetals del Forn de Jorba. 

Lloc: plaça Mariano Mestre

A ¾ de 10 del vespre: 

• Entrega del PREMI CONCURS INSTAGRAM al guanyador/ora del Concurs de fotografia a instagram amb #mercatespecies. A càrrec dels membres del Jurat de luxe que hem presentat abans. Lloc: plaça Mariano Mestre

Premi: Estada a la Casa Rural La Rectoria de Clariana (capacitat per a 10 persones)

A les 10 del vespre: 

• TEATRE amb GASTRO-RIMES a càrrec de Lali Feliu i Miquel Ferret.

Lloc: Sala Local Social d’Argençola

Entrades: a la Taula d’organització durant tot el dia. Aportació 5 euros

Oi que no exageràvem al principi? És una passada!!! Oportunitat ideal de trobada d'aficionats a la cuina, a la natura, a les plantes o simplement per passar un dia molt agradable. Gràcies a l'organització de L'Associació El Trill d'Argençola!!!! 

Ja sabeu el millor que podeu fer dissabte 11 de juny!!!

Us hi esperem!!!

Si us quedeu a dinar sisplau inscriviu-vos! Penseu que hem de saber més o menys quants som per collir els ingredients! 

Inscripcions: info@fitomon.com o bé associacioeltrill@gmail.com 

Indicar nom, telèfon i correu electrònic 
Es compren els tiquets el dia del dinar

** Enllaç mapa: on està Argençola?