Calèndules, petites i grans

Els dos tipus de calèndula

En el nostre país trobem de manera abundant dues varietats de Calèndules, una planta de la família de les Compostes..

• La més coneguda és la de jardí, (Calendula officinalis).
• L'altra varietat és la silvestre (Calendula arvensis).

La Calèndula de jardí és la varietat que té les flors més grans, amb una tonalitt que pot anar del groc llimona fins al taronja intens. Tot i ser una planta de jardi, sovint s'escapa i per això la trobem també  als horts, o asilvestrada en llocs propers a hàbitats humans, runes, o marges...,

La calèndula petita, silvestre, se l'anomena també boixac i té la flor més tirant a groc i més petita que l'altra varietat. Es reprodueix molt fàcilment i creix també en llocs de runam, vores de camins, horts i llocs propers a hàbitats humans, sovint formant extenses colònies.

Les calèndules obren les flors i es mantenen esclatades quan hi ha sol. Després es tanquen i solen albergar nombrosos insectes que es protegeixen de la baixada de temperatura quan marxa el sol.

Propietats de les calèndules

Les Calèndules són comestibles, però també són plantes amb moltes propietats medicinals i curatives. Es fan servir per moltes aplicacions externes i fins i tot s'havien utilitzat per falsificar el safrà. Es una planta molt indicada pels trastorrns femenins, com antisèptica i antiinflamatòria. Té un alt contingut d'aigua i  resisteix molt be la sequera i l'insolació  gràcies als nombrosos olis essencials que conté i que  protegeixen la planta de l'acció solar. Per això els seus olis estan especialment indicats contra les cremades.

Boixac, planta que creix formant colònies

Com consumir les calèndules

Podem consumir-les totes indistintament,  tant la Calèndula Officinalis com la Calèndula  arvensis. Encara que la primera cundeix molt més.

Básicament n'aprofitarem les flors perquè els seus pètals ens fan una  funció decorativa i ens acoloreixen les amanides.

Però també podem utilitzar els pètals de Calèndula per decorar un formatge tendre, un puré de patates, una truita, un remenat o uns postres. Fins i tot un pa amb tomàquet amb un bon oli i pètals de calèndula escampats pel damunt, ens ajuda a trencar la monotonia.

Les fulles tendres crues són molt bones barrejades a l'amanida. Són cruixents i tenen una textura fresca i suau i un sabor fort. Barregeu-les amb l'enciam i l'escarola i amb una bona vinagreta. 

Una altra suggerència, és consumir les fulles i els pètals amb la truita, queda molt bona.

Calèndules seques

Si teniu moltes calèndules, les podeu assecar: traieu els pètals i els deixeu  una setmana en un lloc fosc i sec.

Després els poseu en un pot i els teniu sempre a punt per decorar un formatge, uns postres, un pa amb tomàquet, unes magdalenes,...