El Ginjoler, l'arbre que ens fa contents

Torno de vacances "més contenta que un gínjol". Us sona l'expressió?  He decidit parlar avui dels Gínjols, el fruit del Ginjoler, perquè estan considerats un aliment que aporta vigor i benestar, és a dir, alegria (d'aquí deu venir la dita...) Són els azufaifos, en castellà. 

El Ginjoler (Ziziphus jujuba Mill.) és un arbre de la família de les Ramnàcies, que té els seus orígens a la Xina, on ja figura en els seus  llibres de medicina tradicional des de fa 4000 anys. Segurament d'allí va passar cap al sud, a la Índia, d'allí al Mitjà Orient. Plini ens diu que a partir del regnat d'August el Ginjoler es va estendre per tot l'arc Mediterrani, on avui és un fruit conegut i consumit.

Gínjols acabats de collir

En realitat de Ginjolers n'hi ha pocs a casa nostra. Segurament perquè és un arbre de creixement molt  lent, i cal esperar uns anys perquè doni els primers fruits. Jo en tinc un plantat fa uns 10 anys o més i només en fa dos que treu fruit. Va molt a poc a poc. Diguem que no és un arbre eficient, i potser  és per això no es cultiva i no es comercialitzen els seus fruits.

Nomes  podem menjar Gínjols  si tenim la sort de tenir un arbre plantat a l'hort, al jardí o en alguna vinya abandonada.

Qualitats del Ginjoler

Des del punt de vista biològic, es tracta d'un arbre molt profitós i per tant, penso que injustament oblidat. Es un arbre amb molta densitat de fulles, ja que les seves branques són molt entrellaçades i configuren una copa espessa, amb un fullatge verd intens, brillant i dens. Això proporciona una ombra i una frescor intensa, sobretot a l'estiu, i genera un microclima que afavoreix que a sota d'un ginjoler hi puguin créixer diferents espècies de plantes que es beneficien del seu empar.

Per contra, els seves arrels s'estenen centenars de metres en el subsol, buscant aigua, però també nutrients, que acaben traspassant, evidentment, als seus fruits. Això fa que des del punt de vista biològic, el Ginjoler sigui un arbre interessant, capaç d'aturar l'erosió, de compactar el sòl i fomentar la vida d'illes de plantes al seu voltant.

Els Gínjols

Mostra de la polpa i el pinyol del gínjol

Són fruits de la mida i forma d'una oliva, verds quan creixen i a mida que maduren es van tornant d'un color marró, com d'òxidat. A dins són blanquinosos o verd pàl·lid, cruixents, amb textura de poma i un punt d'àcid, però dolços. Són molt bons. Es mengen amb pell, molt prima, i tenen pinyol, igual que les olives.

A Orient acostumen també a assecar-los. Amb aquest procés, el fruit experimenta una certa fermentació, que accentua el seu sabor dolç.

D'aquesta manera es poden guardar per confeccionar plats amb estofats de carn, però també per fer decoccions per curar els  refredats a l'hivern.

Qualitats nutricionals dels Gínjols

Els gínjols són molt rics en Potassi, quasibé tant com els plàtans, però destaquen per tenir un percentatge de Vitamina C: 70 mg/100 gr., molta més que les taronges i no es gens estrany doncs  que estiguin considerats com un superaliment antioxidant. De fet, en el mercat es comercialitzen els "dàtils de Xina", que no és altra cosa que els Gínjols (Ziziphus jujuba Mill.) assecats i importats d´Orient.

On trobar Gínjols

En els mercats de casa nostra no es troben gínjols, però si que podem trobar Ginjolers asilvestrats a Ses Illes,  pel camp de Tarragona, o a la regió de Múrcia i la zona valenciana... testimonis d'antics conreus agrícoles. De Ginjolers amb finalitat decorativa n'hi ha uns quants a la plaça de l'entrada del Monestir de les Avellanes, a Balaguer, són preciosos perquè estan molt ben cuidats i podats.

Si teniu la sort de viatjar a Orient Mitjà ara a final d'estiu,  en podeu veure sovint pels mercats, i no només els gínjols petits que coneixem, sinó que en tenen una varietat més grossa, mida pruna. El preu? la setmana passada anaven a uns 8$ el quilo, perquè diu que eren els primers...

El Ginjoler més gran

En aquest petit solar  s'erigeix imponent el

Ginjoler de Barcelona, protagonista de l'indret.

Mereix una visita, és un racó entranyable, 

guanyat a pols pels veïns del barri.

Al Carrer Arimón número 14 de Barcelona capital, hi ha el que està considerat com el ginjoler més gran de Catalunya i probablement d'Europa.  Medeix uns 12 metres d'alçada i un diàmetre aproximat de 18-20 metres. Es tracta d'un arbre plantat el 1857, en el jardí d'una antiga casa agricola o d'estiueig de la zona de Sant Gervasi. 

El solar es va vendre per edificar i l'arbre feia nosa. Gràcies al moviment veïnal d'oposició i a la recollida de signatures, la part propietaria del solar va desistir d'edificar, arribant a un tracte amb l'Ajuntament que va fer possible salvar el ginjoler el 2007. Si voleu saber més sobre aquesta bonica història  cliqueu damunt de el ginjoler de Barcelona.

Curiositats del Ginjoler

La fusta del Ginjoler és molt apreciada en torneria perquè permet un bon modelatge, és resistent i té un color bonic. Amb ella es fabriquen diversos instruments musicals de precisió i concretament les tenores, les gralles i altres. Per construir una tenora cal tallar un arbre adult i deixar assecar la fusta 50 anys ¡¡¡ Per tant, podeu calcular que algunes de les tenores que sonen a la plaça quan fan sardanes, són fusta d'un arbre que fou tallat d'adult i reposat mig segle, o sigui, esteu escoltant el so d'una fusta que té mínim cent o dos-cents anys, o potser més... un luxe...¡
També vull afegir el testimoni d'un luthier que en el FB ens explica que ell fabrica gralles amb fust de ginjoler seca de 20 anys.
Per això aquests intruments sonen així de be¡¡¡