Vinagrella, agrella, parradella o llengua de bou, .... són denominacions que ja ens evoquen un determinat sabor que ens evoca gustos avinagrats, àcids, allimonats, ... Aquesta és la característica de totes les plantes del gènere Rumex, que agrupa diverses varietats, totes elles molt similars, sobretot quan són joves i petites. El denominador comú entre elles és el seu gust àcid i avinagrat, però suau, i la seva comestibilitat.
 |
| Rumex acetosa en el seu estadi inicial, ideal per amanir |
La Vinagrella (Rumex acetosa) pertany a la família de les Poligonàcies. Es una planta de fulles verdes, amb pecíol llarg, que arranca directament de l'arrel, arran de terra, i la forma de les fulles es va allargant a mida que creixen. Les mates de Vinagrella destaquen perquè quan creixen en sols rics, presenten molt de fullam.
Quan la planta és adulta i madura treu un espigall molt característic, que la fa inconfusible, tot ple de menudes flors verdes a l'inici, de dalt a baix, i quan s'asseca, les llavors agafen un color marró xocolata. (Aquest espigall o panícula, collit tendre i penjat cap-per-avall, es deixa assecar i és molt bonic com a flor seca decorativa).
 |
| Rumex scutatus, deliciosament allimonat. El trobareu al pre-pirineu |
Varietats de Vinagrella
La varietat més coneguda i més habitual de Vinagrella, és potser la denominada Rumex acetosa, que és la que té les fulles més grans, però també les hi té la Rumex crispus, que es diferencia de l'anterior perquè les fulles adultes fan una certa ondulació, com arrissades, o el Rumex cristatus, molt similar a l'anterior. A l'altra extrem, pel que fa la mida, trobaríem la Rumex scutatus, de fulla petitona, amb forma d'escut, més pròpia d'indrets de muntanya i aparença trepadora o rastrera.
De fet, a la geografia catalana hi ha una vintena d´espècies de Rumex, de diferents mides.
L'altra tret diferencial entre totes aquestes varietats rau en les característiques de cada flor, però el que ens interessa, a efectes de comestibilitat i ús culinari, és saber distingir be les fulles, que és la part que collirem.
Les Agrelles no solen tenir competència que ens pugui fer dubtar de si és o no és. Una bona manera d'assegurar-se'n és fer una mossegadeta a una fulla ben tendra: el seu sabor allimonat o acidulat ens diu que es tracta d'una Agrella.
On collir la vinagrella
 |
| La Vinagrella busca llocs humits, com aquest.... |
Consum de Vinagrella
Aprofitarem només les fulles. Compte que un cop collides es panseixen ràpid, ja que tenen un elevat contingut d'aigua, aproximadament un 90%. No es poden guardar massa hores.
La Vinagrella és comestible i s'aconsella menjar-la preferentment quan és molt tendre, i les fulles són molt joves. Aleshores les podem posar a les amanides i el gust acidulat fa un bon contrast. Tant per la forma com pel sabor. Quan és al plat, se la pot confondre amb les fulles d'espinac.
 |
Són apropiades també per fer salses, utilitzant-les tant crues (triturades per fer una vinagreta) com bullides amb altres ingredients, per fer una salsa verda pel peix, per exemple.
Advertiments
Si coem les fulles hem de tenir present que, com que són molt primes, es couen en 3 minuts i canvien de color: perden el verd viu per un verd esgrogueït, poc atractiu. Una cocció llarga, les desfà, ja que són molt primes i poc fibroses.
Una altra cosa a tenir en compte és que, com els espinacs, la vinagrella també porta àcid oxàlic, que pot perjudicar les persones amb el ronyó delicat si en mengen molta quantitat.
Unes poques fulles a l'amanida, en persones sanes, no representa cap perill. Però en cas de voler-ne consumir quantitat, i menjar-ne un plat sencer com a verdura, és aconsellable primer fer una escaldada i llençar la primera aigua.
Qualitats nutricionals de la Vinagrella
Es una de les plantes a tenir en compte per menjar-ne regularment, sense abusar en la quantitat. Unes fulles a l'amanida seria una bona dosi per aprofitar-la. La vinagrella és molt rica en minerals, però sobretot en Ferro i Potassi. Per equilibrar el seu poder nutricional, es pot combinar amb altres verdures i optimitzar el resultat global. Fixeu-vos en el requadre adjunt, o es comparen les propietats de dues varietats de Rumex amb els espinacs de sempre. També però, cal tenir present que les qualitats d'una planta poden variar segons la qualitat del terreny on ha crescut...| R. Crispus | R. Acetosa | espinac | |
| calci | 75 | 66 | 99 |
| fòsfor | 56 | 41 | 49 |
| ferro | 5,6 | 2,4 | 3 |
| sodi | 4 | 5 | 79 |
| potassi | 340 | 335 | 557 |
| magnesi | 102 | 78 | |
| vitamina A | 13000 | 13000 | 8000 |
| vitamina B1 | 0,1 | 0,06 | 0,08 |
| vitamina B2 | 0,2 | 0,1 | 0,02 |
| niacina | 0,5 | 0,4 | 0,07 |
| vitamina C | 130 | 117 | 50 |
 |
| Rumex Crispus en flor. En aquest estadi les fulles ja no tenen cap interés o valor culinari |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada