Nyàmeres, delícies subterrànies

Tothom ha vist les nyàmeres formant extenses colònies vora el riu, amb unes flors grogues que ens recorden els girasols en miniatura. Però pocs saben que aquestes plantes invasores tenen uns tubercles comestibles que en temps de guerra i penúria han salvat molts pobles d'Europa de la misèria i la fam.

Potser aquesta característica, que les converteix en planta útil, és el que també l'ha condemnada a l'oblit com aliment, perquè un cop superades les misèries, ningú té ganes de seguir consumint el menjar que li aporta mals records.

Per sort, aquests prejudicis s'han anat esborrant de la mentalitat dels que ho van patir, i actualment les nyàmeres es cultiven en algunes  parts d'Europa. Són els tupinambours francesos, que podem trobar fàcilment en els mercats, ara a l'hivern i a la primavera. Aquí, amb sort, també en podem aconseguir, però falta coneixement del producte per familiaritzar-s'hi.

Com collir nyàmeres

Si tenim localitzada alguna colònia d'aquesta planta de la família de les asteràcies, coneguda com Heliantus tuberosus, podem collir fàcilment els tubercles per consumir. Ara és el moment més indicat, perquè és quan el tubercle s'enriqueix de nutrients del sòl, per poder engendrar la planta, amb èxit, a partir de la primavera.

Com obtenir les nyàmeres

Ens caldrà una eina per esgarrapar el terra, a una profunditat d'uns 10 cm. Com que creix en llocs humits, no ens costarà molt de trobar-ne ni d'excavar. Ens guiarem pels troncs secs de les flors de la temporada passada, que ens indiquen on estan les arrels engrossides que ens interessa arreplegar. 

Part comestible de les nyàmeres

La part comestible de les nyàmeres són únicament els tubercles, collits a l'hivern o inici de primavera, abans de que la planta rebroti. És en aquesta època quan tota la força de la planta es concentra en les parts subterrànies, per protegir-se i alimentar-se, de cara a engendrar el nou rebrot de la propera temporada.
Té una textura  molt fibrosa, però també farinosa alhora. El seu gust ens recorda una mica la carxofa, però sense ser amarga.
Des del punt de vista nutricional, és molt rica en inulina, una fibra prebiòtica que ens aporta bacteris saludables a l'intestí i apta pels diabètics.
Destaca el seu percentatge de Potassi (K): 280 mg/100 gr. També el contingut en Ferro (Fe) 3,4 mg/100 gr -al mateix nivell que els espinacs- i en Fòsfor (P): 80 mg/100 gr. -4 vegades més que el plàtan-

Com consumir les nyàmeres

Quan tenim els tubercles collits i nets, els rasquem amb el ganivet. La pell és molt fina, quasi inexistent, només cal llevar les parts dures.

Els podem fer laminats i fregits a la paella.

També tallar-los a bastonets i posar-los a confitar en vinagre i aigua, per menjar-los amanits en cru.

Però el millor, en opinió meva, és degustar-los en una crema calenta.

Recepta: Crema de nyàmeres

• Ingredients:

Ceba trinxada i nyàmeres, a parts iguales.

• Elaboració:

Posem la ceba a la cassola amb un raig d'oli, sal i foc baix, remenant molt sovint, fins que es confiti, ben be una hora. Si queda seca, hi tirem un rajolinet d'aigua.
Quan estigui ben cuita, hi posem les nyàmeres trinxades, ho cobrim d'aigua i ho deixem bullir uns 30 minuts.
Cap al final, posem la sal que convingui i ho triturem amb la batedora.

Curiositats

És una planta originària de nord Amèrica, on els indígenes ja la consumien i fou portada a Europa pels francesos, que dominaven aquelles zones de l'actual Canadà. Cap el 1600 va arribar a França i poc a poc es va anar implantant per al consum humà, fins que un segle més tard, aproximadament, i per diverses raons, es va arraconar i la societat de l'època començà a prestar atenció a les patates, força més productives.
Com a vegetal invasiu, veiem però que en només 400 anys, s'ha fet mestressa de moltes vores de riu, probablement com a restes d'antics conreus abandonats. Les nyàmeres arriben a fer fins a 3 metres d'alçada,  i creix formant colònies.