Amb els nostres millors desitjos...
Cuina amb Plantes Silvestres Comestibles. Quines són, com cuinar-les i què ens aporten.
divendres, 24 de desembre del 2021
dimecres, 29 de setembre del 2021
6A. JORNADA DE LES PLANTES OBLIDADES
Us fem arribar la informació de la 6a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades que tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a la ciutat d’Igualada. Aquest esdeveniment està organitzat pel Col·lectiu Eixarcolant, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I per descomptat, per tots els socis/es i voluntaris/es de l’entitat!
Enguany el programa consta de més de 100 activitats, distribuïdes en 12 blocs temàtics: tasts, xerrades tècniques, xerrades aplicades, etnobotànica en directe, tallers per adults, tallers familiars, píndoles etnobotàniques, sortides etnobotàniques, actuacions artistico-musicals, activitats infantils, dinar silvestre i la fira de productes silvestres i varietats tradicionals que comptarà amb més de 70 expositors.
Gastronomia Salvatge col·labora en la diada i ens trobareu en les sessions de Píndoles.
Us hi esperem...¡
diumenge, 29 d’agost del 2021
El fonoll marí, sabor de mar
De totes les plantes silvestres comestibles del litoral, el fonoll marí és segurament la més coneguda i també la més gustosa, amb una llarga tradició a casa nostra, que en bona part, s'ha perdut.
 |
| El fonoll marí forma part del nostre paisatge coster |
En alguns manuals o en altres llengües el trobem citat com "trenca-pedres". Un nom que li escau, ja que creix endinsant les seves arrels enmig de la roca. No necessita terra, tot i que si es planta en jardins de llocs temperats, hi pot créixer i viure be. Té una alta capacitat per adaptar/se i creixer cobrint talusos i resisteix be la sequera. Per aquest motiu, el podem trobar també plantat en algun jardí. No és el seu hàbitat propi, però s'hi aclimata be.
El fonoll marí és una planta amenaçada en alguns indrets costers, fruit de la ingerència humana i de l'alteració dels hàbitats.
Descripció del fonoll marí
Planta de la família de les umbel·líferes, herbàcia, d'uns dos pams d'alçada, amb les rames que busquen arreossegar-se, tortuoses, branques dividides i fulles lanceolades i arrodonides. Tota ella té un aspecte molsut, com de planta sucosa, i de fet, ho és una mica.
Les flors es disposen en forma d'umbel·les, que floreixen a l'estiu i són de dolor groc o verd claret. La semblança morfologia amb el fonoll /Foeniculum vulgare, li ve donada per les seves umbel·les i pel gust intens.
Breu història del fonoll marí
 |
| Fonoll marí emergint de les escletxes de la roca |
Fins entrat el segle XIX era una planta força habitual en la dieta dels pobles costers i en alguns indrets de Balears encara perdura el costum de confitar-lo.
En els pobles costers també el posaven en els adobs d'olives per donar sabor.
Aplicacions culinàries del fonoll marí
Destaca sobretot per la seva alta proporció de vitamina C, però tambe té iode, minerals, vitamines, proteïnes, ... El seu gust és intens, potent i una mica salat.
Es pot consumir saltejat i barrejat amb bona truita, escaldat com a verdura, barrejat en una amanida vegetal o una ensaladilla, ... però el mètode més habitual és en conserva.
Actualment es pot trobar conserva de fonoll marí en el mercat, com a producte delicatessen, però és molt minoritari.
Recepta de Fonoll marí en vinagre:
Preneu el fonoll marí, seleccionant els brotets finals de les fulles.
Fonoll marí elaborat amb vinagre,
a punt de ser menjat- Renteu-los i eixugueu-los.
- Poseu-los dins d'un pot de vidre.
- Ompliu-lo amb el 50% de vinagre, el 25% amb vi dolç i l'altre 25% restant amb aigua.
- Poseu-hi unes fulles de llorer al damunt, tapeu i guardeu-lo en un lloc fosc durant uns 25-30 dies.
- Passat aquest període ja el podeu consumir com aperitiu o barrejat en l'amanida.
 |
| A punt per fer una amanida vegetal, que inclou fulles de fonoll marí |
Compte perque el fonoll marí és una de les plantes que més pateixen l'alteració del seu hàbitat per l'acció humana. Legalment no és una planta protegida a Catalunya, però si que ho és a Balears.
La curiositat gastronòmica ens pot empènyer a collir-ne per tastar-lo, però el sentit comú ens ha de permetre agafar només la mesura justa per donar-nos el gust, respectant l'habitat de la planta i el paisatge coster.
Altres aplicacions del fonoll marí
Els estudis més recents apunten que pel seu elevat contingut en minerals i vitamines, el fonoll marí és un poderós antioxidant.
De fet, l'oli essencial de fonoll marí, que es pot comprar en establiments especialitzats, es fa servir per elaborar cremes regeneradores, reafirmants i antioxidantss per a la cura de la pell.
dimecres, 2 de juny del 2021
Mercat de les Espècies 2021
Una festa dedicada a les plantes i la natura, després de mesos de confinament. Una ocasió per disfrutar d'un dia agradable i ple d'activitats relacionades amb l'entorn natural. No us la perdeu:
Programa:
Activitats des de les 8,30 del matí fins a les 6 de la tarda.
Parades des de les 9 del matí fins les 6 de la tarda.
Més informació: ELTRILL.org o al mail: associacioeltrill@gmail.com
divendres, 14 de maig del 2021
L'ortiga blanca, desconeguda i perfumada
L'ortiga blanca o ortiga morta (Lamium album) és una verdura comestible poc coneguda. Es confon a simple vista amb l'ortiga comú (Urtica dioica). La primera pertany a la gran família de les Labiades, la segona, a les Urticàcies, i la similitud entre totes dues, ve donada no només pel nom, sinó també per la forma de les fulles i perquè viuen en els mateixos indrets, fins i tot, creixen unes al costat de les altres.
 |
| Ortiga blanca o ortiga morta. Les petites taques blanques sovint ajuden a identificar-la. Són part de la seva identitat. |
El gènere dels Lamium és extens, i a casa nostra en tenim diverses varietats, totes elles comestibles, encara que algunes no es consumeixen, perquè el gust o la textura pilosa, no les fan apetitoses.
Diferències entre ortiga morta i ortiga dioica
- L'ortiga blanca no pica, té un color verd intens i una olor intensa i penetrant.
- L'ortiga dioica si que pica, té un to verd més fosc i no té aroma.
- L'ortiga blanca o ortiga morta no acostuma a sobrepassar els 30-40 cm d'alçada quan és adulta, i les seves tiges són tendres.
- En canvi la dioica, pot arribar a sobrepassar un metre i d'adulta la tija es lignifica lleugerament.
Les podem distingir a primer cop d'ull quan treuen flor. Aleshores és fàcil veure les diferències:
- L'ortiga blanca fa una flor bilabiada, pròpia de totes les Labiades, de color blanc lletós, que creix en el tram final de la tija, de manera verticil·lada, o sigui, envoltant la tija.
- L'ortiga dioica necessita peus dels dos sexes per fecundar-se i per tant té dos tipus de flors, molt menudes totes, que creixen en les axil·les de les fulles i pengen.
 |
| Ortiga gran o Ortiga dioica, oi que s'assemblen? |
El nom d'ortiga morta sembla obeir al fet que no pica.
La confusió entre aquestes dues plantes no presenta cap risc, ja que ambdues són comestibles. Podeu trobar més informació i detall sobre totes les plantes similars a l'ortiga o que reben aquesta denominació en el llibre de les ortigues, que aclara conceptes.
Hàbitat
L'ortiga morta viu en llocs frescos, amb sòls rics en nutrients, una mica ombrívols i amb humitat, però també necessita que li toqui el sol.
Com consumir l'ortiga blanca
Collim la planta preferentment quan encara no ha florit: només els 10-15 cm finals de tija, amb unes tisores. Deixem la resta perquè rebroti.
Les tiges solen ser tendres i es poden coure juntament amb les fulles i consumir-les.
La cuinem de la mateixa manera que elaborem unes ortigues. Però des del vessant gustatiu i olfactiu, l'ortiga blanca dona molt de si, pel seu perfum potent i alhora suau: un gust nou pels paladars amants de les novetats.
 |
| Crema d'ortiga morta amb la seva flor blanca Es pot consumir tan freda com calenta |
20 tiges d'ortiga morta
4 patates
2 pastanagues
1 porro
sal i pebre
2 l d'aigua
Si les tiges tenen flor, les separem pel final.
Tallem el porro i l'ofeguem en una cassola, amb oli d'oliva verge.
Quan està cuit, hi posem les patates i la pastanaga, a trossos, i l'aigua. Deixem que bulli 10 minuts, o fins que les verdures estiguin toves. Aleshores hi tirem l'ortiga i ho deixem bullir 5 minuts.
Salem, pebrem i ho triturem ben fi.
Compte que massa sal se'ns menjarà el sabor peculiar de la planta!
Decorem amb les pròpies flors de la planta i les que tinguem, i servim.
 |
| En la ma, un brot d'ortiga morta al costat d'un brot de tarongina (Melissa officinalis), amb la qual també té molta semblança |
Propietats de l'ortiga blanca
És una planta que destaca per les seves propietats astringents. Per això s'havia fet servir en tractaments relacionats amb problemes menstruals. Destaca pel seu alt contingut en potassi, i això la converteix en una bona planta diürètica. També té un elevat contingut d'àcid fòlic, que ajuda a detoxificar l'organisme.
 |
| Ortiga blanca |
divendres, 16 d’abril del 2021
LLIBRES BÀSICS SOBRE GASTRONOMIA SALVATGE
S'acosta Sant Jordi... Us deixo aquí algunes idees de llibres útils i indispensables per sortir a collir plantes silvestres, cuinar-les i consumir-les.
Hi ha molta bibliografia per identificar les plantes i conèixer les seves propietats, però aquí us proposo només aquells llibres bàsics per ficar-los a la motxila quan sortiu a collir. Són els que sempre recomano a les persones assistents als nostres tallers, perque contenen tot allò que ens cal saber i són de gran ajut.
D'alguna manera, són els meus "llibres de capçalera" perquè m'han acompanyat durant molts anys i encara els faig servir.
També recomano els nostres llibres de producció pròpia, ja que estan pensats per oferir tot allò que a mi m'hagués agradat de llegir per aprendre i mai vaig trobar.
Recomanem...
PLANTES SILVESTRES. Cossetània edicions.
Idioma: català. 235 pàgines
Guia per conèixer les comestibles i distingir-les. Llibre molt ben estructurat. Alta densitat d'informació. Quasi un llibre de butxaca. Bones fotos que permeten reconèixer fàcilment la planta, amb dades i indicacions dels seus usos, localitzacions i detalls botànics per ajudar a identificar-la.
Ens és de gran ajut. La informació és esquemàtica però completa. Els autors són alemanys i una part de la flora que s'hi descriu, és força desconeguda o escassa a casa nostra.
RÉCOLTER LES JEUNES POUSSES DES PLANTES SAUVAGES COMESTIBLES. Éditions du Terran.
Idioma: Francès. 300 pàgines
Llibre molt gràfic i bàsic. Extremadament útil. Fotografies amb molt de detall de les plantes comestibles de mida petita. De cada planta, en fa la comparació amb les altres que se li assemblen i ajuda molt a identificar-les i a no confondre-les. Explica amb detall també les que són tòxiques i el grau de toxicitat. Un molt bon llibre. Indispensable per sortir a collir.
PLANTES SAUVAGES COMESTIBLES ET TOXIQUES. Rossolis o Ulmer.
Idioma: francès. 190 pàgines.
Llibre imprescindible per reconèixer els fruits silvestres que creixen arreu d'Europa. Indicacions de característiques, usos, hàbitat, curiositats i toxicitat dels fruits silvestres. Excel·lent fotografia, que permet reconèixer el fruit en l'arbre en el moment de la collita. Molt recomanable, és un inventari de fruits silvestres.
HERBARI MENGÍVOL, d'Antoni Orengo. Edicions Tívoli.
Idioma: valencià. 165 pàgines
Llibre de caire etnobotànic, amb explicació dels principals usos de cada planta. Excel·lent fotografia, que ajuda a identificar-les. Explicacions concretes i sintetitzades dels usos medicinals i comestibles. Inclou els fruits silvestres més habituals. Enfocat a la flora comestible del país valencià. Conté un capítol final amb receptes molt ben ilustrades amb fotos.
Publiacions pròpies:
HERBES A LA CARTA. Cossetània edicions.
Idioma: català. 207 pàgines.
Descriu les caracteristiques i usos de les plantes silvestres més habituals i aporta receptes de com cuinar-les i una taula amb els principals nutrients de cadascuna d'aquestes plantes.
És un llibre bàsic per qui comença a conèixer les plantes i vol idees i receptes per posar en pràctica la cuina silvestre. Si el voleu adquirir o necessiteu més info la teniu clicant aquí.
LA FARIGOLA. Farell editors.
Idioma: català. 125 pàgines.
Segurament la planta més tradicional i familiar. Per això li vam dedicar el primer número de la col·lecció, per aprofundir en el valor gastronòmic, medicinal, històric i tradicional d'aquesta herba, una de les més populars. Com consumir el timó? En el llibre trobareu receptes i moltes coses més. més info aquí.
LES ORTIGUES (llibre finalista del premi Gourmand Awards 2021). Farell editors. Idioma: català. 151 pàgines.
La millor verdura silvestre. Un llibre que us ajudarà a treure partit de les ortigues, però també a conèixer la seva història, els seus usos desconeguts i sorprenents i moltes coses més. Si voleu saber-ne més, aquí teniu més info.
EL ROMANÍ. Farell editors. Idioma: català. 151 pàgines.
Hem de menjar més romani!!. Una planta que té penjada l'etiqueta d'herba per condimentar, però encara el fem servir molt poc. En el nostre llibre presentem moltes receptes per cuinar amb romaní, per incorporar-lo a la cuina diària i aprofitar així les seves excel·lents propietats. Però també veureu que aquest petit arbust ha tingut una història fascinant i plena de vicissituds. Més informació sobre el llibre d'El Romaní clicant aquí.
La col·leccció d'Eixarcolant
Aquesta entitat, dedicada entre d'altres coses, a la divulgació, conreu i coneixement de les plantes silvestres, té editats tres bons llibres sobre aquesta temàtica. Constitueixen un vertader inventari de les nostres plantes aprofitables.
En cada volum hi trobareu diferents plantes silvestres comestibles, amb tot tipus de dades per identificar-les, utilitats, usos, propietats i receptes per poder-les consumir, ilustrades amb fotos. Uns llibres ben fets, molt útils i enriquidors. Més info a eixarcolant.cat
divendres, 26 de març del 2021
Aniversari: 10 anys del Blog
Vam iniciar aquest blog de GASTRONOMIA SALVATGE I CUINA SILVESTRE en el mes de març de 2011, just ara fa deu anys. Simultàniament també, vam obrir la seva corresponent pàgina de Facebook: PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES.
Volem agrair tothom per les més de 370000 visites que hem rebut al llarg d'aquest període i pels més de 4000 seguidors del FB. Estem orgulloses d'aquestes xifres, que ens encoratgen a seguir.
Un camí a seguir...
 |
| Amanida silvestre d'aniversari: 10 anys ¡¡ |
Durant aquests 10 anys les coses han canviat de manera molt favorable per totes les persones que estimen la natura i la considerem una alternativa útil per aconseguir una la nostra sobirania alimentària i uns productes molt saludables des del punt de vista nutricional. És un àmbit ple d'oportunitats i actualment ja hi ha força ressò mediàtic en favor del coneixement de les plantes i el seu ús alimentari. Però estem encara a les beceroles i el camí per recórrer és llarg i ample.
I un projecte constant
En aquests 10 anys de blog de GASTRONOMIA SALVATGE, hem dut a terme diverses iniciatives de cara a la divulgació de les plantes silvestres:
 |
| El nostre primer llibre |
- Ens hem donat a conèixer arreu de les diverses fires, mercats i celebracions relacionades amb l'àmbit de la natura i el seu aprofitament: Mercat de les Espècies d'Argençola, Eixarcolant, Fira de les Herbes de Vilanova de Sau, ...
- Hem publicat diversos llibres relatius a les plantes silvestres i els seus usos: HERBES A LA CARTA (2014), LA FARIGOLA (2019), LES ORTIGUES (2020) i EL ROMANI (2021) i el que tenim en preparació pel proper any... (sorpresa!). Els podeu trobar a totes les llibreries.
- Apart, també hem fet diverses col·laboracions amb institucions, escoles i publicacions.
- Pel que fa LES ORTIGUES (2020), estem supercontentes pel fet de que és un dels tres llibres finalistes dels premis internacionals Gourmand Awards 2021, en la seva categoria.
- També hem donat a conèixer aquest món de la cuina silvestre a través dels cursos, sortides i tallers que cada any organitzem a través de Natura Comestible
 |
| La nostra "trilogia" de les Bones Herbes |
Són doncs 10 anys divulgant el consum de les plantes silvestres i ensenyant com consumir-les, però també difonent la seva història i la seva relació amb els humans al llarg dels segles.
Gràcies a tothom per seguir-nos en aquest BLOG, en el FACEBOOK, i en INSTAGRAM.
dimecres, 3 de març del 2021
Un menú silvestre complet
Què ha de portar un menú perquè sigui complet? Des d'un punt de vista nutricional, ens cal llegum i cereal, clorofil·la (fulla verda) i verdures d'arrel o subterrànies, preferentment de temporada. Fruita, llavors o fruits secs i algun fermentat. A més, hi ha d'haver aliment cru i aliment cuit.
La manera com coem els aliments també és important perquè ens aportin l'energia que necessitem. Aquí presentem una amanida crua, però també una sopa (bullit), unes croquetes (fregit) i un pastís de verdura (forn).
Des d'una perspectiva social i sostenible, molt millor que siguin productes ecològics, de temporada, de collita pròpia o local i de productors km0. En tenim molts a casa nostra i ben a prop i que ofereixen molta qualitat.
El següent menú silvestre està pensat en racions per a 4 persones i conté una mostra dels elements citats:
1.- Un entrant per picar:
Croquetes de cereal i malves
- una tassa d'arròs
- unes 50 fulles de malva
- un ou i farina galeta per arrebossar
- un pessic de comí
- tiges de fonoll, aleixandri o àpit d'aigua
- sal i pebre
L'arros i la malva s'empasten molt be i formen una base moldejable, però no tenen un gust potent, per això introduim en aquest plat plantes de sabor potent i saboroses.
Coem l'arròs durant 10 minuts, posarem a bullir una part d'arròs i 5 d'aigua i quan estigui cuit el deixem refredar unes dues hores.
Escaldem les malves durant 3 minuts, les escorrem i les trinxem damunt del tallador. Ho barregem amb l'arròs i les tiges de les herbes esmicolades, Hi posem el comí, la cúrcuma, sal i pebre.
Tot ben barrejat, ha de tenir una textura enganxosa i ferma, que ens permeti moldejar les croquetes. Ho estenem formant un corró i tallem les croquetes a la mida desitjada. Les banyem en ou, les passem pel pa ratllat i les fregim.
2.- Un primer plat calent i contundent
Sopa de llegum i fonoll
- dues patates mitjanes
- 4 grans d'all
- 250 gr de mongeta seca (preferentment del ganxet)
- un bon manat de fulles tendres de fonoll silvestre
- pebre vermell, sal i oli
El dia abans posarem les mongetes en remull per coure-les l'endemà, amb una fulla de llorer.
Posem un litre i mig d'aigua a l'olla i hi tirem les patates pelades i trossejades. Quan estiguin cuites, les passarem per la batedora, per aconseguir que el caldo quedi blanc i espès. Laminem els alls i els sofregim.
En l'olla on hem trinxat la patata, afegim les mongetes cuites, els alls sofregits, el fonoll tallat ben menut, sal i el pebre vermell. Ho deiem coure uns 10 minuts i ho servim. (Aquest plat admet uns bocins de pernil o cansalada en el sofregit dels alls, que donaran un gust més potent a la sopa).
3.- Un plat fresc, amb fibra i fruita
- herbes silvestres diverses
- un grapat de flors de ravenisses
- una taronja
- sal, oli i una mica de tamari
Netegem be totes les herbes i les disposem en el plat.
Fem la salsa en la batidora: posem un grapat de flors de ravenissa, la taronja, oli, sal i ho passem per la batedora. Al final tastem el punt de dolç i picant, i afegim un rajolí de salsa de sola o tamari, que reforçarà els gustos.
4.- Verdura al forn amb formatge del país
Pastís de porro i herbes silvestres
- 4 porros
- una ceba
- un ou
- un bon grapat de mostassa silvestre o planta similar
- tiges tendres de fonoll
- formatge sec d'ovella o cabra
En un bol gran barregem porro, ceba i herbes trinxades, i també el fonoll, trinxat ben menut.
Ratllem el formatge i en tirem un grapat a la barreja, juntament amb l'ou. Salem i especiem amb herbes seques. Ho posem en una safata per anar al forn i el deixem coure 30 minuts a 180º.
5.- El millor del bosc al plat
Mató de Montserat banyat amb xarop d'avet i productes del bosc
- Un mató de Montserrat de 250 gr.
- un brioix casolà
- xarop d'avet*
- fulles tendríssimes d'avet (gemmes)
- pinyons torrats
- flors de romaní
- violetes
Tallem una porció de brioix quadrada, i una altra de mató, que siguin iguals. Banyem el brioix, li posem al damunt al mató i el mullem amb un rajolí més de xarop. Escampem pel damunt els pinyons torrats i les flors de romaní i un pessic de fulles tendres d'avet.
*El xarop d'avet (Abies alba) s'obté deixant les pinyes, collides a l'estiu, cobertes de sucre i dins d'un pot de vidre. El sucre s'empapa del sabor i la resina de la pinya i esdevé líquid. Abans de Nadal ja es pot colar i guardar.
dimecres, 24 de febrer del 2021
EL ROMANI, el tercer llibre de la col·lecció
Quantes coses bones que se'n poden dir del romaní!!! D'aquí aquella famosa dita que afirma que del romer se n'escriuria un llibre sencer. Doncs nosaltres ja l'hem escrit i us convidem a llegir-lo!!!!!
Com comprar el llibre
En breu serà a les llibreries. Però també us el podem enviar, des d'ara, a casa per correu. Escrivui-nos al següent mail: naturacomestible@gmail.com.
Si voleu saber més del contingut del llibre, podeu consultar-ne l'index clicant aquí.
El romaní medicinal
Sabieu que és la planta que ha tingut més importància al llarg de la història com a planta medicinal? Ha estat una de les plantes més apreciades en farmacologia, amb un prestigi molt per damunt de tota la resta. S'ha considerat sempre un molt bon remei i fou l’ingredient bàsic per elaborar diverses formulacions medicinals i perfums que van tenir molta fama. En el llibre us n'expliquem els detalls, les històries, les bondats que se li han atribuit des de l'antiguitat i que la ciència moderna corrobora, ... ...
El romaní comestible
Sabeu com treure el màxim partit al romaní a la cuina? Con usar-lo? Com s'ha de preparar un plat amb romaní? No només és una planta aromàtica per condimentar el rostit. El romaní ens pot revolucionar la cuina: podem fer gelats, postres, confitures, xocolata, ... En el llibre d'EL ROMANI hi ha moltes receptes per treure'n partit. El romaní dona molt de si, i us sorprendrà...
El romaní en la cultura
El romaní és una de les plantes més esmentades
en els contes, cançons o poemes del nostre folklore. Una riquesa cultural que la delata com una planta coneguda, estimada i amb molta tradició. En el llibre hem volgut exposar tot aquest patrimoni cultural, literari i artístic representat pel romaní. No hi ha dubte que ens ha acompanyat al llarg dels segles com a planta medicinal, culinària, ... i cultural¡¡¡.
Què diu la ciència del romaní
Tenim una joia de planta a tocar de casa i la ciència ens aporta centenars d'experiments que ens mostren el gran potencial del romaní. En el llibre trobareu dades, informacions tècniques i experiments realitzats en els últims anys. Nosaltres hem arribat a la conclusió, que el romaní no pot faltar a la nostra dieta.
Planta d'infinites possibilitats
Els seus usos van més enllà encara. La dita és ben certa: “de
la virtut del romaní, mil coses se’n poden dir.” En el nostre llibre n'hi trobareu un munt que esperem us siguin útils per millorar la vostra salut i la vostra dieta, però també per ampliar coneixements i satisfer la vostra curiositat.
Bona lectura¡¡¡
dilluns, 8 de febrer del 2021
L'api silvestre, verdura d'aigua
L'api silvestre o fals créixem (Apium nodiflorum) és una Umbel·lífera o Apiàcia que creix a l'aigua. Forma part del conjunt de plantes silvestres comestibles aqüàtiques que tenim a casa nostra: l'api, els créixems, la dolceta i la verònica. Totes elles són plantes que requereixen d'aigües molt netes i pures. Sense aquest requisit és difícil trobar-ne hàbitats en bones condicions.
A l'esquerra fulles de l'Api silvestre,
D'entre totes les plantes comestibles d'aigua, l'Apium nodiflorum és potser el més habitual i el menys exigent. Com el seu nom indica, és cosí de l'api habitual que es cultiva per vendre.
 |
| Una mata d'api silvestre |
Hàbitat de l'Api silvestre
Creix en llocs frescals, sempre al costat de manantials, fonts, o rierols nets. Necessita aigua corrent, no estancada. Comparteix hàbitat amb els créixems (Rorippa nasturtium-aquaticum), però mentre que aquests neixen ben be a dins de l'aigua, l'api silvestre creix a la vora, a tocar de l'aigua, de manera que no es banya, però té els arrels sempre molles. No prospera en aigües estancades ni zones pantanoses. Vol aigua neta.
Descripció de l'api silvestre
És una planta herbàcia, amb soca permanent i tiges submergides. Quan acaba el fred emergeixen les fulles, dretes i erectes, amb nombrosos foliols dentats, ovalats i acabats en punxa. La tija central que suporta els foliols és buida, sucosa i cruixent. Aquestes fulles erectes creixen ràpidament i poden atànyer entre 25-40 cm. d'alçada.
Quan floreix, cap el maig o juny, es genera una tija central, buida, amb nusos, al voltant dels quals emergeixen les flors, en petites umbel·les de minúscules flors blanques. Per això se li diu nodiflorum, perquè els peduncles de la flor neixen al voltant dels nusos.
Consum de l'api silvestre
 |
El millor moment de collir l'api silvestre és ara, al mes de febrer o març, aprofitant la seva etapa de creixement, i també durant la primavera, quan encara no ha florit i només té les fulles, que són tendres i cruixents, ideals per menjar-les crues a l'amanida.
Quan les tastem, trobarem un regust ácid i dolç alhora, que ens recorda l'api que comprem al mercat, però el silvestre és molt més suau de gust i més aromàtic. Conté abundant vitamina C i és diürètic.
És tan tendre i sucós, que el podem consumir talladet damunt les amanides. També serveix per fer-ne caldos vegetals suaus, és molt aromàtic. I el podem menjar cuit també, trinxat en diverses preparacions, com per exemple aquests falafels.
Recepta de falafel amb api silvestre:
Ingredients:
- 200 gr. de cigrons remullats del dia anterior
- 8 tiges d'api nodiflorum
- mitja ceba, ben trinxada
- dos grans d'all, trinxats
 |
| Falafels d'Api silvestre, amb escalivada. |
- una c.s. de suc de llimona
- farina de cigró per espessir
- sal, pebre, cúrcuma, comí
Elaboració:
- Triturem els cigrons en la picadora. Fem el mateix amb els alls.
- Tallem al ceba ben menuda i també les tiges d'api silvestre, que ens donaran el color verd viu.
- Ho barregem tot. Afegim suc de llimona, sal, pebre, cúrcuma, comí i fem boletes.
- Utilitzarem la farina de cigró per si ens cal espessir la barreja i per compactar una mica les boletes.
- Ho fregim amb abundant oli d'oliva.
Precaucions:
- És una planta que està considerada comestible, però cal ser prudents amb ella, ja que conté petites dosis de components amb una certa toxicitat.
- Tampoc la consumirem si a prop del seu hàbitat hi ha ramaderia que comparteixi les aigües amb aquestes plantes.
- A l'hora de collir-la es pot confondre amb els Créixems, peerquè viuen en els mateixos indrets, però això no és problema, ja que també són comestibles
a la dreta, fulles de créixems (Nasturtium officinale)
 |
| Api silvestre i créixems creixen junts en el mateix indret. Totes dues plantes són comestibles |